Hom suposa que es tracta d’un monestir d’origen antic, possiblement del segle IX, època en que es van fundar algunes institucions monàstiques en aquest territori. Però, de fet, no és fins el 930 que s’esmenta per primer cop l’existència d’aquesta casa, tot i que hom l’anomena basílica. Més segur és el pacte monàstic signat l’any 941 on hi figura ja el monestir de Piasca amb una comunitat doble, de monjos i monges, amb la seva superiora, Aylo, possiblement la primera abadessa d’aquesta casa. En aquell moment seguiria la regla de Sant Fructuós. Durant aquell segle es troben donacions al seu favor, que la fa una casa important, especialment generosa fou la família Alfonso, la seva màxima protectora i possiblement impulsora de la seva fundació.

Santa María de Piasca

Santa María de Piasca

L’any 1051 s’esmenta per primer cop un abat d’aquesta casa, Rodrigo, tot i que en èpoques posteriors es continuen esmentant abadesses. Possiblement el 1078 la comunitat de monges es va traslladar a San Pedro de las Dueñas, prop de Sahagún, pel que perdria el seu caràcter de doble. En aquesta època el monestir de Piasca va quedar vinculat al de San Benito de Sahagún, però tot fa pensar que mantenint encara el seu estatus d’abadia. El 1109 torna a trobar-se una comunitat femenina a Piasca, sota la direcció d’Urraca, la mateixa abadessa que s’havia traslladat a San Pedro de Dueñas.

Santa María de Piasca