Canònica de la Catedral d’El Burgo de Osma
Catedral de l’Asunción d’El Burgo de Osma
(El Burgo de Osma, Sòria)
La canònica catedralícia d'El Burgo de Osma va néixer al voltant de la seu episcopal d'aquesta ciutat, la diòcesi és coneguda històricament des de finals del segle VI, quan el bisbe Juan va assistir a un concili a Toledo. Aquest bisbat va mantenir-se actiu fins que l'any 711 la regió fou ocupada pels sarraïns i aquesta institució va desaparèixer, tot i que hom troba alguns bisbes d'Osma residents en altres indrets, com ara el bisbe Eterio, personatge relacionat amb el Comentari a l'Apocalipsi, Beatus d'Osma, còdex que ara es conserva a la catedral.
La restauració de la diòcesi es va portar a terme quan aquest territori fou recuperat i la seva situació fou estabilitzada, això no es va materialitzar fins al 1101 quan Pedro de Bourges (sant Pere d'Osma) va ocupar la seu episcopal. Aquest bisbe va emprendre la construcció de la catedral romànica en un lloc apartat d'Osma, que va posar sota l'advocació de l'Assumpció i alhora va començar la construcció de les dependències que haurien d'ocupar els membres de la canònica, seguidora de la regla de Sant Agustí, que també organitzava. La tasca restauradora del bisbat va continuar durant l'episcopat dels seus successors en el càrrec, fins al bisbe Bertrand († 1140). El 1190, Domingo de Guzmán (sant Domènec) va ingressar com a canonge de la comunitat catedralícia, més endavant acompanyaria el bisbe Dídac d'Osma en els seus desplaçaments i croada contra el catarisme. Al Llenguadoc fundarien el monestir femení de Prolha (Aude).
El 1231 va començar la construcció d'una nova catedral gòtica, més amplia, tot mantenint alguns elements de l'anterior. El 1488 la comunitat canonical, al·legant problemes de salubritat, va aconseguir llicència per relaxar els costums pel que fa a la vida comunitària, un pas endavant en la seva secularització que s'aconseguiria definitivament el 1536. El conjunt catedralici és el resultat d'un seguit de construccions i reformes, de la primera època cal esmentar la sala capitular (s. XII) amb una esplèndida decoració escultòrica, on es conserva el sepulcre gòtic de sant Pere d'Osma (1258). A començament del segle XVI, el claustre romànic primitiu fou substituït per una nova construcció del gòtic tardà. Al voltant de la catedral es va desenvolupar el nucli d'El Burgo de Osma.
Fotografia de Fernando, a Wikimedia
El bisbe Pere d'Osma i el canonge Sant Domènec
Il·lustració de Statuta almae ecclesiae oxomensis (1681)
Beatus d’Osma
També es conserva un ric arxiu i biblioteca, segurament la peça cabdal de la Biblioteca del Cabildo Catedral sigui el Beatus d’Osma, un còdex datat el 1086 i signat pel copista Petrus i l’il·lustrador Martinus, tot i que hi van intervenir altres persones. Conté el Comentari a l'Apocalipsi de Beat de Liébana, es desconeix la seva procedència, possiblement fou elaborat al monestir de San Benito de Sahagún (Lleó).
Beatus d'Osma
Imatge de Wikimedia
Beatus d'Osma
Imatge de Wikimedia
Claustre
Sala capitular
Sala capitular
Sala capitular
Sala capitular
Sepulcre de Pere d'Osma (s. XIII)
- ARRANZ, José (1981). La catedral de Burgo de Osma. Cabildo de la S. I. Catedral
- HERNANDO, José Luis (2002). Catedral de Santa María. Enciclopedia del Románico en Castilla y León. Soria, vol. I. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- NÚÑEZ MARQUÉS, Vicente (reed. 1999). Guía de la S. I. catedral del Burgo de Osma y breve historia del obispado de Osma. Sòria
- PORTILLO, Teófilo; BARTOLOMÉ, Bernabé (1997). Retablo histórico de la Diócesis de Osma. La Ciudad de Seis Pisos. Fundación Las Edades del Hombre
Al centre de la ciutat d'El Burgo de Osma