Monestir de San Baudelio de Berlanga

L'església mossàrab s'aixecaria més endavant sobre la cova i actualment l'accés a aquesta es fa des de la part inferior de la tribuna de l'ermita. Hom suposa que l'església es va bastir entre el 1084 i 1108 i que és l'únic testimoni d'un petit establiment monàstic, potser una simple cel·la, de fundació particular, probablement vinculat al castell de Berlanga, i seguidor d'alguna de les regles prebenedictines, com ara la de sant Fructuós. Ja al segle XII i amb el patrocini de Fortunio Aznárez es van portar a terme modificacions en l'estructura interna de l'església, l'escala de la tribuna, la capella d'aquesta, el tancament de la cambra sobre el pilar central i l'execució de les pintures murals. Possiblement, també llavors adoptaria la regla de Sant Benet.

Es tracta d’una església exteriorment molt senzilla, amb una porta al nord i una segona a ponent que comunica amb una tribuna interior i que utilitzaria la comunitat per accedir-hi des de les cel·les exteriors, de les que no hi ha cap rastre. Capítol a part és el seu interior, un ampli espai amb una columna central rematada en la part superior per vuit arcs que suporten la volta, a manera de palmera, en la qual es troba una reduïda cambra que ha donat peu a especulacions sobre el seu ús, que resta incert, potser un reliquiari. Es conserva una part de l’antiga decoració mural, la resta fou venuda i arrancada dels murs. Una part, propietat del Metropolitan Museum, està dipositada al Prado a canvi de l’absis de l’església de Fuentidueña, Segòvia, ara a Nova York.