Monestir i col·legiata de Santa Juliana

Colegiata de Santillana del Mar / Santa Yllana

(Santillana del Mar, Cantàbria)

Col·legiata de Santa Juliana
Col·legiata de Santa Juliana

No s’ha pogut datar de manera segura la fundació del monestir de Santa Juliana, però tot fa pensar que caldria situar-la a finals del segle IX o començaments del X, tot i que no és fins al 930 que s’esmenta aquesta casa de manera indirecta. A partir d’aquell moment, comencen a trobar-se donacions a favor del monestir, cosa que indica que estava en plena activitat. Fou en aquella època fundacional que arribaren uns monjos portadors de les relíquies de santa Juliana, que serien venerades a l’abadia.

Col·legiata de Santa Juliana
Col·legiata de Santa Juliana

Tampoc es coneix la regla que haurien seguit aquells primers monjos, segurament la de Sant Fructuós, tot i que el 980 hom troba una regulació de la vida comunitària per mitjà d’un pacte entre l’abat i la comunitat. Al voltant del monestir va anar sorgint una vila, que portaria el mateix nom que el monestir, topònim que finalment derivaria en Santillana. Entre els segles X i XI, el monestir de Santa Juliana es va veure beneficiat amb diverses donacions efectuades per Fronilde, personatge que segurament pertanyia a la família comtal de Castella. Durant els segles XI i XII es succeeixen les donacions a favor d’aquesta casa i també compres efectuades de manera directa, el que demostra un cert poder econòmic. A mitjan d’aquest segle es construiria el claustre actual.

En un moment indeterminat, que segurament es desenvoluparia en un ampli període de temps, el monestir es va transformar en canònica, canvi que ja s’hauria portat a terme de manera completa el 1196 i, en endavant, hom parla d’un capítol de canonges. Podria tractar-se d’una canònica seguidora de la regla de Sant Agustí, però la manca de dependències comunitàries fa pensar en la seva secularització, que els canonges no tindrien vida comunitària i mantindrien els seus afers econòmics personals. Aquella col·legiata va mantenir-se durant anys, fins que, amb la creació de la diòcesi de Santander, el 1754, va desaparèixer de fet, tot i que es va mantenir nominalment fins la seva extinció, el 1852.

Col·legiata de Santa Juliana
Col·legiata de Santa Juliana
Col·legiata de Santa Juliana
Col·legiata de Santa Juliana
Col·legiata de Santa Juliana
Col·legiata de Santa Juliana
Col·legiata de Santa Juliana
Col·legiata de Santa Juliana
Col·legiata de Santa Juliana
Col·legiata de Santa Juliana
Col·legiata de Santa Juliana
Col·legiata de Santa Juliana
Col·legiata de Santa Juliana
Col·legiata de Santa Juliana
Col·legiata de Santa Juliana
Col·legiata de Santa Juliana
Col·legiata de Santa Juliana
Col·legiata de Santa Juliana
Col·legiata de Santa Juliana
Col·legiata de Santa Juliana
Col·legiata de Santa Juliana
Col·legiata de Santa Juliana
Col·legiata de Santa Juliana
Col·legiata de Santa Juliana
Col·legiata de Santa Juliana
Col·legiata de Santa Juliana
Col·legiata de Santa Juliana
Col·legiata de Santa Juliana
Col·legiata de Santa Juliana
Col·legiata de Santa Juliana
Col·legiata de Santa Juliana
Col·legiata de Santa Juliana
Col·legiata de Santa Juliana
Col·legiata de Santa Juliana
Col·legiata de Santa Juliana
Col·legiata de Santa Juliana

Bibliografia:
  • CAMPUZANO, Enrique (2004). La Colegiata de Santa Juliana. Santillana del Mar. Santillana del Mar: Museo Diocesano
  • EÁLO DE SÁ, María (1978). El románico de Cantabria en sus cinco colegiatas. Santander: Diputación de Santander
  • GARCÍA GUINEA, Miguel Ángel; dir. (2007). Enciclopedia del Románico en Cantabria. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
  • ORTIZ DE LA AZUELA, Julián (1919). Monografía de la antigua colegiata de Santillana del Mar. Santander

Situació:
Vista aèria

La vila de Santillana del Mar, i la seva col·legiata, està situada a ponent de Santander, apartada de la costa cantàbrica