Monestir de Cellers

La comunitat de Sant Celdoni i Ermenter de Cellers és esmentada per primer cop l’any 1038. En aquesta data es documenta la donació de l’església de Sant Martí de Cellers als monjos Guillem, Sunifred i al sacerdot Galí, que residien a Sant Celdoni. El 1071, el monestir fou unit com a priorat al cenobi de Sant Serni de Tavèrnoles (Alt Urgell), i sembla que a partir d’aquest moment s’organitzà com una comunitat regular sota la regla benedictina. Fou aleshores quan s’emprengueren importants obres de construcció, que es van perllongar fins al segle XIV. A mitjan d’aquest segle, el monestir experimentà una forta davallada que agreujà encara més la precària situació de la comunitat; de fet, només se’n conservà el títol de prior, que ja no residia al monestir.