|
El topònim de Cellers es troba documentat des del 986, en una
donació. Aquest nom fa pensar en l'existència en aquest indret
de cel·les o ermitoris de tipus monacal, al voltant de
l'església de Sant Celdoni. Aquí es custodiaven les relíquies
dels màrtirs Celdoni i Ermenter, que tradicionalment hom
considera que els seus fidels van traslladar des de
Calahorra, fugint
de la invasió dels àrabs. La comunitat de Sant Celdoni i Sant
Ermenter de Cellers s'esmenta per primer cop el 1038, en aquesta
data consta la donació de l'església de Sant Martí de Cellers
als monjos Guillem, Sunifred i el sacerdot Galí, que residien a
Sant Celdoni. |
Sants Celdoni i Ermenter de Cellers |
|
El 1071 l’església fou unida a
Sant Serni de Tavèrnoles com a priorat depenent, sembla que
fou a partir d'aquesta data que s'organitzà monàsticament segons
la regla benedictina. En aquest moment és quan es van fer
importants treballs de construcció, que es perllongaren fins el
segle XIV. A mitjan del segle XIV va patir una forta davallada
que va agreujar l'estat de la precària comunitat, de fet només
es mantingué el títol de prior, que no residia al monestir. El
1399 les relíquies dels sants titulars foren traslladades pel
comte Joan Ramon Folc a Cardona. |
Sants Celdoni i Ermenter de Cellers |
|
El 1593 les seves rendes foren atorgades a la
canònica de
Solsona, fins aquell moment encara seguia sotmès a Sant Serni.
L'església continuà com a santuari, de forta devoció local, el
1797 es va construir una nova rectoria. L'església es va
restaurar el 1898, es tracta d'un edifici singular, amb tres
absis en forma de creu i cripta. |
Sants Celdoni i Ermenter de Cellers |
