Monestir de Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers
Selers / Sallers / Sancti Celedonii / Celoni / Saldoni
(Torà, Segarra)
El topònim de Cellers es troba documentat des del 986, en una donació. Aquest nom fa pensar en l'existència en aquest indret de cel·les o ermitoris de tipus monacal, al voltant de l'església de Sant Celdoni. Aquí es custodiaven les relíquies dels màrtirs Celdoni i Ermenter, que tradicionalment hom considera que els seus fidels van traslladar des de Calahorra (la Rioja), fugint de la invasió dels àrabs.
La comunitat de Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers s'esmenta per primer cop el 1038, en aquesta data consta la donació de l'església de Sant Martí de Cellers als monjos Guillem, Sunifred i el sacerdot Galí, que residien a Sant Celdoni. El 1071 l'església fou unida a Sant Serni de Tavèrnoles (Alt Urgell) com a priorat depenent, sembla que fou a partir d'aquesta data que s'organitzà monàsticament segons la regla benedictina. En aquest moment és quan es van fer importants treballs de construcció, que es perllongaren fins al segle XIV. A mitjans del segle XIV va patir una forta davallada que va agreujar l'estat de la precària comunitat, de fet, només es mantingué el títol de prior, que no residia al monestir.
El 1399 les relíquies dels sants titulars foren traslladades pel comte Joan Ramon Folc a Cardona. El 1593 les seves rendes foren lliurades a la canònica de Solsona, fins aquell moment encara continuava sotmès a Sant Serni. L'església continuà com a santuari, de forta devoció local, el 1797 es va construir una nova rectoria. L'església es va restaurar el 1898, es tracta d'un edifici singular, amb tres absis en forma de creu i cripta.
Planta esquemàtica de l'església
Cripta
Fotografia de Jordi Jontijoch
Generalitat de Catalunya
Catedral de Calahorra
- ABAD, Josep Ignaci (s.d.). Historia dels sants martyrs Hermenter y Celdoni. Barcelona: R. Martí
- CASAS, Montserrat; OLLICH, Immaculada (1981). El monestir de Sant Celdoni i Ermenter de Cellers. Estudi històrico-arqueològic. Acta historica et archaeologica mediaevalia, núm. 2
- PLADEVALL, Antoni (1987). Sant Celoni (o Celdoni) i Sant Ermenter de Cellers. Catalunya romànica. Vol. XIII. El Solsonès... Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- SOLER, Josefina (1961). El cartulario de Tavernoles. Castelló de la Plana
- VILLANUEVA, Jaime (1821). Viage literario a las iglesias de España. Vol. VIII. Viage a las iglesias de Vique y de Solsona. 1806 y 1807. Valencia: Oliveres
El monestir és a llevant de Torà passat el poble de Cellers