Monestir de Cellers

La comunitat de Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers s'esmenta per primer cop el 1038, en aquesta data consta la donació de l'església de Sant Martí de Cellers als monjos Guillem, Sunifred i el sacerdot Galí, que residien a Sant Celdoni. El 1071 l'església fou unida a Sant Serni de Tavèrnoles (Alt Urgell) com a priorat depenent, sembla que fou a partir d'aquesta data que s'organitzà monàsticament segons la regla benedictina. En aquest moment és quan es van fer importants treballs de construcció, que es perllongaren fins al segle XIV. A mitjans del segle XIV va patir una forta davallada que va agreujar l'estat de la precària comunitat, de fet, només es mantingué el títol de prior, que no residia al monestir.