La vila de Torà va patir una greu epidèmia de pesta l’any 1688 i es va encomanar sant Antoni amb la prometença d’aixecar un convent dedicat aquest sant per agrair-li la seva intercessió. Un cop passada la calamitat, el 1692 el senyor Josep Rius va fer donació d’un camp que s’hauria de destinar a la nova fundació, però aquesta no va prosperar fins que l’any 1694 una nova epidèmia la va desencallar. La duquessa de Cardona, com a senyora del lloc, va donar el seu vistiplau el mateix any i les autoritats eclesiàstiques el següent.
Els observants van arribar a Torà l'any 1695 i ocuparen una casa particular mentre s'edificava el convent, aquest es va bastir entre els anys 1697 i 1747. El 1704, data en què també es va beneir l'església, s'hi van poder traslladar. El 1754 es va iniciar la construcció d'una nova església, consagrada el 1760. Va patir destrosses a causa de la guerra del Francès, el 1821 fou suprimit temporalment i la comunitat traslladada al convent de Barcelona, mentre la casa era saquejada. El 1835 fou clausurat definitivament amb l'exclaustració, quan Barraquer la va visitar el 1899 l'església era oberta al culte, encara que en mal estat de conservació, una part del convent era caserna de la Guàrdia Civil i la resta tenia altres usos. Actualment, l'edifici conventual, encara que relativament ben conservat, és ocupat per habitatges.
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1918). Los Religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX. Vol IV. Barcelona: F. J. Altés
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 1. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés
- BOADAS, Agustí (2014). Els franciscans a Catalunya. Història, convents i frarades (1214-2014). Lleida: Pagès Ed.
- CORBERÓ, Jaume (1997). El convent de Sant Antoni de Pàdua. Torà
- SANAHUJA, Pedro (1959). Historia de la seráfica provincia de Cataluña. Barcelona: Ed. Seráfica