Convent de Sant Antoni de Pàdua de Torà

Els frares observants arribaren a Torà el 1695 i s’establiren provisionalment en una casa particular mentre s’edificava el convent, la construcció del qual s’allargà entre els anys 1697 i 1747. L’any 1704 s’hi traslladaren definitivament, coincidint amb la benedicció de l’església. El 1754 s’inicià la construcció d’un nou temple, que fou consagrat el 1760. L’edifici patí greus desperfectes durant la Guerra del Francès, i el 1821 el convent fou suprimit temporalment; la comunitat es traslladà al convent de Jesús de Barcelona, mentre la casa era saquejada. Finalment, el 1835 fou clausurat definitivament amb l’exclaustració. Quan Barraquer el visità el 1899, l’església encara restava oberta al culte, tot i que en mal estat de conservació. Una part del convent era utilitzada com a caserna de la Guàrdia Civil i la resta tenia usos diversos. Actualment, l’edifici conventual, tot i que relativament ben conservat, està destinat a habitatges particulars.