Sant Esteve d’Obasina o de Vielzot, abat
< índex castellano >

Sant Esteve d’Obasina va néixer cap el 1085 a Vielzot (Corresa), era sacerdot i va mantenir estrets contactes amb l’abat de La Chaise-Dieu (Alt Loira). Va optar per seguir una vida eremítica i es va retirar amb el seu company Pere a Obasina. Aviat es va reunir una comunitat al seu voltant amb el suport del bisbe de Llemotges, que el 1127 va autoritzar l’establiment monàstic. El 1147 aquell monestir entraria a l’òrbita cistercenca. Esteve va esdevenir abat d’aquella casa. Va morir a l’abadia de Bonnaigue que s’havia fundat des d’Obasina en el decurs d’una visita efectuada a aquell lloc el 1159. Les seves despulles es van dipositar a la sala capitular d’Obasina i el 1279 foren traslladades a un nou sepulcre situat a l’església monàstica i que encara es conserva.
 

Obasina
Monestir d'Obasina

18 de març. Té relació amb:
Notre-Dame d'Obasina (Obazine, Corresa)
Abadia de La Frenade (Charente)

Obasina
Sepulcre de sant Esteve (segle XIII)
Monestir d'Obasina
 

La Frenade
Restes de l'abadia de La Frenade

Bibliografia:
-
BARRIÈRE, Bernadette (1977). L’abbaye cistercienne d’Obazine en Bas-Limousin. Les origines – Le patrimoine. Tulle: Conseil G. de la Corrèze
- BARRIÈRE, Bernadette (2006). Le tombeau de saint Étienne d’Obazine. Une oeuvre “française” du XIII siècle. Limousin médieval, le temps des créations. Limoges: Pulim
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints de l’Ancien et du Nouveau Testament... Vol. 3. París: Bloud et Barral
- RÉAU, Louis (1997). Iconografía del arte cristiano. Iconografía de los santos. Tomo 2 Volumen 3. Barcelona: Ed. del Serbal
 
Baldiri B. - Gener de 2014
Tornar