 |
Sant Esteve d’Obasina o
de Vielzot, abat |
|
Sant Esteve d’Obasina va
néixer cap el 1085 a Vielzot (Corresa), era
sacerdot i va mantenir estrets contactes amb
l’abat de
La Chaise-Dieu (Alt Loira). Va optar per
seguir una vida eremítica i es va retirar
amb el seu company Pere a Obasina. Aviat es
va reunir una comunitat al seu voltant amb
el suport del bisbe de Llemotges, que el
1127 va autoritzar l’establiment monàstic.
El 1147 aquell monestir entraria a l’òrbita
cistercenca. Esteve va esdevenir abat
d’aquella casa. Va morir a l’abadia de
Bonnaigue que s’havia fundat des d’Obasina
en el decurs d’una visita efectuada a aquell
lloc el 1159. Les seves despulles es van
dipositar a la sala capitular d’Obasina i el
1279 foren traslladades a un nou sepulcre
situat a l’església monàstica i que encara
es conserva.
|
|
Monestir d'Obasina |
|
|
18 de
març. Té relació amb: |
|
|
|
Sepulcre de sant Esteve
(segle XIII)
Monestir d'Obasina
|
Restes de l'abadia de La Frenade |
|
|
|
Bibliografia:
-
BARRIÈRE, Bernadette (1977). L’abbaye cistercienne
d’Obazine en Bas-Limousin. Les origines – Le patrimoine.
Tulle: Conseil G. de la Corrèze
- BARRIÈRE, Bernadette (2006). Le tombeau de saint
Étienne d’Obazine. Une oeuvre “française” du XIII siècle.
Limousin médieval, le temps des créations. Limoges: Pulim
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des
saints de l’Ancien et du Nouveau Testament... Vol. 3.
París: Bloud et Barral
- RÉAU, Louis (1997). Iconografía del arte cristiano.
Iconografía de los santos. Tomo 2 Volumen 3. Barcelona:
Ed. del Serbal |
|
|
| Baldiri B. -
Gener de 2014 |
|
