Priorat de Sant Llorenç d’Ares
Sant Llorenç de la Roca / Sant Llorenç del Montsec / Castell de Sant Llorenç
(Àger, Noguera)
L'església de Sant Llorenç
El castell de Sant Llorenç d’Ares es troba esmentat per primer cop l’any 1044 en una venda realitzada pel comte Ramon IV de Pallars Jussà (†1047). El 1046 el vescomte Arnau Mir, senyor del castell, va donar alguns dels drets que hi tenia a la canònica de Sant Pere d’Àger, en aquell moment en ple període fundacional. L’any 1057 el castell de Sant Llorenç va formar part de la dotació de Sant Pere.
L'església de Sant Llorenç
El castell tenia una capella dedicada a Sant Llorenç, que ja existia el 1043 i hauria donat nom a la fortalesa. El 1048 Arnau Mir va donar aquella església a Sant Pere d’Àger i segurament en aquella època ja es va convertir en un priorat depenent d’aquell canònica. El 1258 sembla que ja s'havia secularitzat i era una simple parròquia que servia el petit poblat de Sant Llorenç, el rector de la qual mantenia el títol de prior. A finals del segle XVIII havia ja perdut les funcions parroquials, possiblement durant el segle XIV el lloc ja havia quedat despoblat.
Castell
Castell
Castell
Castell
Castell
- BERTRAN I ROIGÉ, Prim; CABESTANY; FITÉ (1986). Primera aproximació al jaciment fortificat de Sant Llorenç d’Ares (Àger, Lleida). Acta historica et archaeologica mediaevalia, núm. 3
- BERTRAN I ROIGÉ, Prim; FITÉ I LLEVOT, Francesc (1990). Sant Llorenç del Montsec (La Noguera) Un despoblat medieval. Cota zero, revista d’arqueologia i ciència, núm. 6
- FITÉ I LLEVOT, Francesc (1994). Sant Llorenç d'Ares. Catalunya Romànica. Vol. XVII. La Noguera. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- GAVÍN, Josep M. (1982). Inventari d'esglésies. Vol. 12 Noguera. Barcelona: Arxiu Gavín
- LLADONOSA I PUJOL, Josep (1979). Castells i forces de la Vall d’Àger. Els castells catalans. Vol. VI-1a part. Barcelona: R. Dalmau Ed.
A uns 9,5 km d'Àger, per la pista que surt del cementiri i s'enfila pel Montsec cap el coll d'Ares. Cal prendre un trencall a l'esquerra que baixa per la vall en direcció del pantà de Canelles. En cosa de 4,5 km hom arriba al peu del turó on s'aixequen les restes del castell i capella