Es tracta d’un monestir femení del que es tenen escasses notícies, el 1084 l’abadessa Eliarda figura en qualitat de marmessora de Garsenda, muller de Guillem de Meià el fundador del proper monestir de Santa Maria de Meià. El 1215 ja no tenia comunitat i el 1244 Jaume de Cervera, senyor de Meià, va donar l’església de Sant Pere del Bac i totes les seves possessions al mateix monestir de Meià, representat per seu abat, Bertran. A mitjan del segle XVII l’església encara tenia culte, ara està totalment arruïnada.
Bibliografia:
- BENET I CLARÀ, Albert (1994). Sant Pere del Bac, o de l’Obac. Catalunya romànica. Vol. XVII. La Noguera. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- BERNAUS I SANTACREU, Ramon (2019). El priorat de Santa Maria de Meià durant l'Antic Règim. Tesi doctoral. Universitat de Lleida
- BRUGUÉS, Irene (2019). Els primers monestirs femenins als comtats catalans (segles IX-XI). El monestir de Sant Joan. Primer cenobi femení dels comtats catalans (887-2017). Barcelona: P. Abadia de Montserrat
- GAVÍN, Josep M. (1982). Inventari d'esglésies. Vol. 12 Noguera. Barcelona: Arxiu Gavín
- ROIG i JALPÍ, Joan Gaspar (1881). Tratado de las excelencias y antiguedades del patronato de Santa María de Meyá. Lleida: I. Mariana
Situació:
S'hi va des de Vilanova, per un camí en direcció migdia. És vora del barranc de Sant Pere, difícil de trobar, els murs són dins d'un alzinar, a tocar d'unes feixes cultivades