La capella de Sant Salvador de Bellver (o d’Orís) es troba ja esmentada l’any 1110. Des de començament d’aquell segle hom hi troba una comunitat religiosa sota l’autoritat d’un prior i seguidora de la Regla de Sant Agustí.
El 1210 es va crear una confraria en aquest lloc que va adquirir molta importància entre els devots de les rodalies, tot i trobar-se en un lloc aïllat i allunyat de les poblacions importants, en un excel·lent mirador sobre la plana i les muntanyes que l’envolten. El 1278 la comunitat havia quedat molt reduïda i amb la pesta negra va desaparèixer. El 1415 tenia un rector i l’administració depenia de la catedral de Vic. Al segle XVIII es van fer treballs de restauració de l’edifici, al segle XX era de propietat particular i va restar abandonat i en perill de ruïna. Ara, l’església i la casa propera són ocupades per una comunitat i s’ha restaurat i ampliat el conjunt.
La Plana de Vic des de Sant Salvador
- GAVÍN, Josep M. (1984). Inventari d'esglésies. Vol. 15. Osona. Barcelona: Arxiu Gavín
- MONTAÑÀ, Daniel; PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Valls: Cossetània Ed
- PLADEVALL I FONT, Antoni (1986). Catalunya romànica. Vol. III. Osona II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
De la carretera de les Masies de Voltregà a Sant Boi de Lluçanès, poc abans d'arribar a aquest darrer lloc, cal desviar-se a la dreta (indicat) per una pista que hi porta en cosa de cinc km i mig