Comunitat de Santa Magdalena de Conangle
Conangla de Salou / Chonagulo / Santa Maria de Conangle
(les Masies de Roda, Osona)
La capella de Santa Magdalena és coneguda documentalment des del 1231 tot i que és ben possible que la seva existència vingui de molt abans. El 1304 s'hi va instal·lar una petita comunitat de donades encapçalada per la priora Maria de Bosc amb el vistiplau del bisbat i que seguia la Regla de Sant Agustí. Sempre fou una comunitat molt reduïda i amb pocs recursos, cap el 1450 les poques monges o donades es van traslladar a Santa Maria Magdalena de Barcelona. La capella va quedar a cura d’ermitans, l’edifici va patir destrosses el 1936 i es va restaurar posteriorment, el 1960 s'hi va traslladar el claustre dels carmelites descalços de Vic.
Al Museu Episcopal de Vic es conserven dos compartiments d’un retaule dedicat a la Magdalena i que procedeix d’aquest lloc. Es desconeix si hi ha altres compartiments del mateix conjunt. Hom atribueix la seva autoria al Mestre de Fonollosa (cap el 1400-1450).
Un dels compartiments, que per les seves característiques podria ser el principal, representa a la santa, dreta, vestida de vermell, coronada i amb un pot de perfum a la mà esquerra com atribut.
El segon compartiment, més petit, presenta un episodi de la seva vida. Llegendàriament hom diu que la Magdalena va estar fent penitència a la Provença, a la Santa Bauma. Degut al seu aïllament, uns àngels la pujaven al cel per alimentar-la i després era retornada a l'ermitori. La veiem amb els cabells llargs, que li serveixen de vestit, i observada per un altre eremita, testimoni del fet miraculós.
- GAVÍN, Josep M. (1984). Inventari d'esglésies. Vol. 15. Osona. Barcelona: Arxiu Gavín
- JUNYENT, Eduard (1955). Santa Magdalena de Conangle. Ausa. Núm. 12,
- PLADEVALL I FONT, Antoni (1984). Catalunya romànica. Vol. II. Osona I. Barcelona: Enciclopèdia Catalana