Canònica de Sant Esteve i Santa Maria de Centelles
Mare de Déu del Castell / Sentelias / Sentelles / Sancti Estefano
(Sant Martí de Centelles, Osona)
Interior de l'església
Aquest castell apareix documentat des del l’any 898, quan és conegut amb el nom de Sant Esteve. A mitjan del segle XI el lloc apareix ja relacionat amb la família dels Centelles tot i que el castell no va passar a les seves mans fins el 1242. A partir del 1208 ja és conegut amb el nom de Centelles. Aquest llinatge tenia la seva residència aquí fins que a començament del segle XV es van traslladar a un casal situat a l’actual vila de Centelles.
El castell fou ocupat durant la Guerra Civil Catalana (1462-1472), quan fou atacat, assetjat i finalment pres, el 1465. Seguidament a l’ocupació es van fer importants obres de reparació i millora. El lloc va mantenir el seu ús fins la Guerra de Successió, quan va començar la seva decadència. Bombardejat a començament del segle XIX, més tard va quedar abandonat. Aquest abandó, i la mateixa naturalesa fràgil del terreny on s’assenten els murs, fa que la seva conservació sigui problemàtica. Darrerament, a començament del segle XXI, s’hi ha anat fent treballs d’excavació, estudi i consolidació. El castell té dos recintes, el jussà i el sobirà, aquest darrer més protegit i de difícil accés, en el recinte inferior es troba la capella de Sant Esteve.
La capella del castell de Centelles ja és esmentada l’any 898, juntament amb la fortalesa. Possiblement, a l’inici, aquesta capella estava situada en el recinte sobirà i tenia funcions parroquials. Des del 1039 hom coneix també l’església de Sant Martí, situada sota el castell, amb el nucli habitat. Més endavant la de Sant Esteve esdevindria una capella de la parroquial de Sant Martí.
Mur lateral
Des del segle XIII apareix l’advocació de Santa Maria per la capella del castell; podria ser que la primera església de Sant Esteve estigués situada al recinte sobirà, mentre que la de Santa Maria fos la nova capella que encara s’aixeca al recinte jussà. L’any 1217, Bernat de Centelles fa fundar i dotar una comunitat de clergues a l’església del castell, més endavant aquella comunitat havia crescut i tenia ja set membres, que seguien la regla de Sant Agustí. Amb el temps va anar agafant importància i en algun moment tenia vuit membres a més d’alguns donats. El lloc servia de panteó funerari dels Centelles.
A partir del trasllat de residència dels Centelles a la plana, la comunitat va començar a decaure, durant els segles XV i XVI es va anar reduint i el 1770 només tenia un sacerdot, que hi residia esporàdicament. L’edifici religiós va patir els efectes de la Guerra del Francès. Però encara es va poder restaurar. A finals del segle XIX va quedar abandonat, traslladant el panteó a la vila de Centelles. Es tracta d’una capella de nau única, romànica, amb la volta lleugerament apuntada. Té capelles o més aviat nínxols laterals, algun d’ells és un arcosoli amb finalitats funeràries, relacionat amb el panteó dels Centelles.
Volta de l'església
Campanar
Dibuix publicat a España, obra pintoresca en láminas..., 1842
Biblioteca Virtual del Patrimonio Bibliográfico
- CATALÀ I ROCA. Pere (1993). Els castells catalans. Vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau Editor
- GAVÍN, Josep M. (1984). Inventari d'esglésies. Vol. 15. Osona. Barcelona: Arxiu Gavín
- OLIVER I BRUY, Jaume; CHAVEZ, Anna; PASTOR, Isidre (2010). El castell de Sant Martí, o dels Centelles, abans de ser castell reial, segles IX-XIV. Monografies del Montseny. Núm. 25
- OLIVER I BRUY, Jaume (dir.) (2011). Història i arqueologia del castell de Sant Martí o dels Centelles. Ajunrament de Sant Martí de Centelles
- PLADEVALL, Antoni (1976). El castell de Centelles
- PLADEVALL I FONT, Antoni; BENET, Albert (1986). Catalunya romànica. Vol. III, Osona II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
Les importants ruïnes del castell i de l'església s'aixequen sobre un penyal separat de la serra de Sant Martí. Des de Centelles cal seguir la carretera de Sant Feliu de Codines i a Sant Martí de Centelles desviar-se a la dreta fins l'església de Sant Martí, on cal deixar el cotxe. Prop de l'església surt el camí que s'enfila fins el castell, s'hi arriba en cosa de 15 minuts