Es tracta d’un establiment de clarisses del que es disposa de poques notícies. Sanahuja esmenta un document que fixa la seva fundació el 7 de juny de 1342, després hi consta una visita apostòlica, l’any 1495. Hom sap també que el 1567 la casa fou instada a la seva reforma, juntament amb altres de la província que seguien sota l’obediència dels claustrals. No hi ha més notícies des d’aquell moment, el que fa suposar que no va adaptar-se a la nova observança i es va extingir. Fou suprimit el 1624, quan ja no tenia comunitat. Actualment només queden alguns vestigis de la casa.
El monestir estava situat en la zona central, amb més vegetació
després traslladat a Santa Clara i finalment a l'església de Sant Miquel
Fotografia de Josep Salvany, 1920
Biblioteca de Catalunya
Bibliografia:
- COSTA, Xavier; SANCHO, Marta; SOLER-SALA, Maria (2017). Monacato femenino y paisaje. Los monasterios de clarisas dentro del espacio urbano en la Catalunya medieval. Clarisas y dominicas. Firenze: Firenze University Press
- SANAHUJA, Pedro (1959). Historia de la seráfica provincia de Cataluña. Barcelona: Ed. Seráfica
- TORRUELLA, Joan (2000). “Goigs en alabansa dels Sant Crucifici de la iglesia de Conques”. Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, vol. 14
- Enllaç ↗ : Claustra
Situació:
Les escasses restes del monestir són a llevant de Conques, entre els camps