L'església i el castell de Llordà
Aquesta canònica ha tingut dues seus: Sant Sadurní de Llordà i Santa Maria de Covet. La primera era l'església del castell de Llordà del que es tenen notícies des de l’any el 961, poc després, l’any 973, aquella església dedicada a Sant Sadurní figura com una de les que el comte Borrell II de Barcelona i Urgell va donar a Sant Serni de Tavèrnoles. Tot i que el document esmentat ha estat considerat una falsificació del segle XII, és cert que el monestir de Tavèrnoles tenia possessions en aquella època a Isona.
L’any 1033 el castell de Llordà i segurament l’església de Sant Sadurní eren propietat dels comtes d’Urgell, en aquella data, Ermengol i Constança d’Urgell van vendre el castell a Arnau Mir de Tost i aquest degué posar l’església sota el domini de Sant Pere d’Àger, el 1040 es va consagrar l’església, segurament una nova construcció. El traspàs de l’església a Àger va donar peu a diferències entre aquella canònica i el bisbat d’Urgell, que va recuperar el domini fins que l’any 1092 el papa va retornar l’església a Àger.
Paral·lelament, s’hauria fundat una canònica en aquest lloc, que estaria en funcionament, almenys, des de l’any 1062. Davant el conflicte entre Àger i el bisbat d’Urgell, els canonges van defensar la seva vinculació amb el bisbat, el que va motivar que el 1092 es traslladessin a la propera església de Santa Maria de Covet i evitar la dependència d’Àger. L’arribada dels canonges a Covet va comportar la reconstrucció d’aquella església per adaptar-la a les seves necessitats. La permanència de la comunitat fou de curta durada, el 1315 el lloc ja consta com a simple parròquia.
L’església de Sant Sadurní, a tocar del castell de Llordà, es conserva parcialment, inicialment era una construcció de planta basilical amb tres naus i tres absis de la que només hi ha vestigis de la nau meridional. Cal datar aquesta construcció durant el segle onze, probablement l’edifici que es va consagrar el 1040. Als peus de la nau sud encara es poden veure les importants restes d’un campanar d’època posterior a la resta. A causa de l’estat de ruïna, no es poden identificar altres construccions o dependències que segurament havia de tenir.
El campanar (1987)
El campanar (1987)
Fotografia de Lluis M. Vidal, publicada a Geografia General de Catalunya. Lleyda (1908-18)
L'església de Santa Maria de Covet és un edifici de nau única encapçalada per un absis semicircular amb transsepte, en els braços del qual s'obren dues absidioles més. L'edifici té un tret que el caracteritza, una galeria amb arcs de mig punt oberta al mur interior de la façana a la que hom pot accedir per unes escales de caragol situades en uns cossos que flanquegen aquesta façana. Un altre element a destacar és la seva portada que estilísticament es podria datar al voltant dels anys 1150 i 1160. El seu programa iconogràfic és força ampli.
El portal
Ferramenta del portal
Interior
Capitell de la galeria interior
Capitell de la galeria interior
Fotografia de Josep Salvany, 1920
Biblioteca de Catalunya
Fotografia de Josep Salvany, 1920
Biblioteca de Catalunya
- CASES, Maria-Lluïsa; ADELL, Joan-Albert (1993). Sant Sadurní del castell de Llordà. Catalunya romànica. Vol. XV. El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- MARCA, Petro de (1688). Marca hispanica, sive Limes hispanicus. París: Muguet
- MIRET I SANS, Joaquim (1900). Investigación histórica sobre el vizcondado de Castellbó con datos inéditos de los condes de Urgell y de los vizcondes de Ager. Barcelona: La Catalana
- PUIG I CADAFALCH, Josep, i altres (1911). L'arquitectura romànica a Catalunya. Vol. II. Barcelona: I. E. Catalans
- ROCAFORT, Ceferí (1908-18). Geografia General de Catalunya. Província de Lleyda. Barcelona: A. Martín
Les restes de l'església de Sant Sadurní són properes al castell de Llordà. Des de la carretera de Tremp a Artesa de Segre surt un trencall fins Llordà i el mateix castell
A Covet s'hi va per un trencall a la dreta de la carretera de Tremp a Artesa de Segre, per Comiols. L'església de Santa Maria és ara la parroquial