L'església de Sant Pere el Gros es troba documentada des de l'any 1072, està situada en un indret ocupat des de l'antiguitat, al sud-oest de Cervera, prop del riu d'Ondara i d'una important via de comunicació. Aquest territori (la Segarra) s'havia repoblat de manera definitiva poc abans, a mitjans del segle XI, fins aquell moment aquestes terres eren un espai de transició entre el món musulmà i cristià. En aquella repoblació, a més dels poders comtals, també hi va participar l'Església a través dels bisbats i dels grans monestirs.
El 1081 Guillem de Cervera i la seva esposa Arsendis van fer donació de l'església de Sant Pere el Gros i el cementiri annex al monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll. Una butlla del papa Urbà II de l'any 1097 esmentava aquesta cel·la de Sant Pere entre les possessions de Ripoll. Sant Pere el Gros va anar aplegant diverses propietats a Cervera i rodalia, com ara el castell de Nalec donat al priorat el 1088 per Arsendis, la mateixa que ja havia participat en la fundació monàstica. La casa va viure un període de plenitud durant els segles següents, fins a mitjans del segle XIV quan va començar el declivi. En aquesta darrera època el priorat va elaborar un capbreu on s'aplegaven les diverses propietats que tenia en aquell moment.
Durant la segona meitat del segle XIV es va anar abandonant progressivament com a establiment monàstic, els seus béns es van anar liquidant i el prior era un simple administrador del lloc, a mitjans del segle XV ja no tenia cap activitat monàstica i era una simple propietat de Ripoll. Amb la guerra de Successió el lloc va quedar en ruïnes, però hi ha testimoni que encara quedaven restes del claustre i d'altres dependències, que es van anar perdent gradualment; actualment només es conserva visible l'església, una de les poques que es coneixen de planta circular, la resta de dependències, que només es conserven a nivell de fonaments, han estat excavades i estudiades. Una mica apartat hi ha el molí del Grau, propietat del priorat.
Planta esquemàtica de l'església
Fotografia de Jordi Contijoch
Secció de l'església
Carles Solsona / Servei del Patrimoni Arquitectònic
El molí de Grau
Biblioteca de Catalunya
Postal antiga / Col·lecció particular
- BERGÉS, Carme; RIVERA, F. Xavier (2013). L’antic priorat de Sant Pere el Gros de Cervera. Participació del Museu Comarcal de Cervera en el seu estudi i posterior intervenció arqueològica. Grup de Recerques de les Terres de Ponent
- CORTS, Josep (1723-40). Estado antiguo y moderno de la ciudad de Cervera. Manuscrit. Arxiu Comarcal de la Segarra
- DURAN I SANPERE, Agustí (1977). Llibre de Cervera. Barcelona: Curial
- GARRABOU I PERES, Montse (1984). Sant Pere Gros a través de dos documents dels segles XI i XII. Miscel·lània Cerverina
- GAVÍN, Josep M. (1987). Inventari d'esglésies. Vol. 20. Segarra, Urgell. Barcelona: Arxiu Gavín
- PUIG I CADAFALCH, J. (1911). Arquitectura romànica a Catalunya. Vol. 2. Barcelona: I. Estudis Catalans
- RIVERA SENTÍS, F. Xavier (2009). Un capbreu del monestir benedictí de Sant Pere el Gros: 1341-1368. Miscel·lània Cerverina
- RIVERA SENTÍS, F. Xavier (2010). L'antic priorat de Sant Pere el Gros. Estudi històric i documental. Cervera: Museu Comarcal de Cervera
- SABATÉ, Flocel; RAMOS, Maria-Lluïsa (1997). Sant Pere Gros. Catalunya romànica. Vol. XXIV. El Segrià, les Garrigues, el Pla d’Urgell, la Segarra, l’Urgell. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- VILLANUEVA, Jaime (1821). Viage literario a las Iglesias de España. Vol. IX. Valencia: Oliveres
L'església de Sant Pere el Gros és a la rodalia de la ciutat de Cervera, prop de la carretera que porta a Granyena