La tradició sosté que aquest convent de Lleida fou fundat pel mateix sant Domènec al seu pas per la ciutat l'any 1219, aquest hauria demanat autorització a Jaume I per l'establiment dels dominics, que els va cedir uns terrenys darrere la catedral per aixecar el convent. Medrano situa la fundació de la casa el 1230, tot i que afirma que, segons l'ordre d'antiguitat de les cases de la Província, la de Lleida era la segona i anava després de Saragossa i, per tant, seria més antiga.
El convent en rehabilitació (2012)
En els seus inicis va ser beneficiat per la Corona i altres estaments del poder, pel mateix papat (Innocenci IV atorgà indulgències a qui contribuís per la seva construcció) i per altres personalitats. D'aquesta època cal esmentar el frare Berenguer de Peralta, que el 1256 seria elegit bisbe de Lleida i després venerat com a sant. El convent estava situat extramurs, al nord de la ciutat i més enllà del portal dels Predicadors, conegut amb aquest nom a causa del convent. L'Estudi General de Lleida va mantenir una estreta relació amb els ordes religiosos mendicants assentats a la ciutat, especialment amb els franciscans i aquest dels predicadors. Per un altre costat, al segle XVI en el si del convent es va desenvolupar la confraria del Roser.
Aquest establiment va patir particularment els efectes de les diferents guerres que han anat afectant la ciutat, hom coneix que va patir la guerra Civil Catalana (1462-72) i que fou demolit el 1642 a causa de la guerra dels Segadors quan els dominics van haver de passar a ocupar una casa particular. El 1669 es va reedificar al centre de la ciutat, al carrer Cavallers, però aquesta construcció tampoc va sobreviure a la guerra de Successió i el 1707 va quedar gairebé destruïda quan fou incendiada per les tropes de Felip V. Entre el 1735 i 1753 es va refer i encara es conserva una bona part. Després de la desamortització ha tingut usos diversos, especialment docents, el darrer dels quals escola de Belles Arts. Actualment, l'edifici s'ha rehabilitat i convertit en establiment hoteler.
Claustre
El claustre del convent
Fotografia de Gaietà Barraquer publicada a Las casas de religiosos en Cataluña...
L'atri del convent a l'època de l'escola de Belles Arts (2007)
Frare d'aquest convent, bisbe de Lleida i sant
Capçalera d'un goigs
Imatge de bibliogoigs.blogspot
- ARBÓS, Eduard; RIUDOR, Noemí (1997). Convent de Sant Francesc. Catalunya romànica. Vol. XXIV. El Segrià, Garrigues, Pla d'Urgell, Segarra, Urgell. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 2. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés
- BERLABÉ, Carme (2001). Notes sobre els convents de Lleida al segle XVII. La Lleida del segle XVII. Lleida: Pagès Editors
- BUSQUETA, Joan J. Història de Lleida. Vol II. Baixa edat mitjana. Lleida. Pagès Ed. 2004
- DIAGO, Francisco (1599). Historia de la provincia de Aragón de la Orden de Predicadores. Barcelona: Santa Caterina
- GAVÍN, Josep M. (1980). Inventari d'esglésies. Vol. 7. Baix Cinca, Garrigues, Llitera, Segrià. Barcelona: Arxiu Gavín
- LLADONOSA, Josep (1972-74). Història de Lleida. Vol. I i II. Tàrrega: F C Calmet
- MEDRANO, Manuel Joseph de (1725, 1727). Historia de la provincia de España de la Orden de Predicadores. 1 parte, tomo 1 y 2. Madrid: G. del Barrio
- PLEYÁN DE PORTA, José (1873). Apuntes de historia de Lérida. Lleida: Carruez
- PUIG I SANCHÍS, Isidre (2004). D’arquitectura i mestres de cases a la Lleida del segle XVIII, els Batiste. Urtx. Revista cultural de l’Urgell, núm. 17
- SAINZ DE BARANDA, Pedro (1850). España Sagrada. Tomo XLVII. De la santa Iglesia de Lérida en su estado moderno. Madrid: Real Academia de la Historia, 1850
El darrer convent dels dominics és al carrer Cavallers