Portada de l'església de la Mercè, ara a la de Sant Pere
El primer convent mercedari de Lleida estava situat extramurs, al camí del Gardeny, on ara es troba l’Acadèmia Mariana. Hom creu que aquest establiment fou fundat l’any 1225, cosa que fa que es tingui com una de les primeres cases de l’orde, fins i tot es considera que en el seu establiment hi va participar Pere Nolasc. Aquest convent estava dedicat a Santa Eulàlia i fou escenari de la celebració d’alguns capítols generals de la Mercè.
Portada de l'església de la Mercè, abans a l'Esenyança
Postal antiga, col·lecció particular
El convent va resultar malmès durant la guerra Civil Catalana, el 1464, i durant el primer quart del segle XVII es treballava en la seva reconstrucció, però el 1641 es va enderrocar a causa de la guerra dels Segadors i com a defensa de la ciutat. Els mercedaris van ocupar unes cases particulars al centre de la ciutat i el 1666 van començar a aixecar el nou convent situat davant l'Hospital de Santa Maria, on ara hi ha la Catedral Nova. Aquest convent fou enderrocat el 1761 arran de la construcció de la catedral, que s'havia d'aixecar en aquell mateix indret i per això els cediren un terreny en un lloc proper, al carrer de Sant Antoni, l'església nova fou consagrada el 1792.
Aquest darrer establiment va perdurar fins al 1835, quan fou exclaustrat. El lloc va perdre el caràcter conventual i va passar a ser la seu del Liceo de la Amistad, ja més endavant, el 1886, la comunitat mercedària es va restaurar i establir en un altre indret, on encara té continuïtat a la parròquia de la Mercè. La portada de l'església dels mercedaris fou utilitzada per les monges de l'Ensenyança, una institució establerta a la ciutat el 1749 a la plaça de l'Ereta, el portal encara es va traslladar el 1948 a la façana de l'església de Sant Pere, l'antiga església dels franciscans observants, on encara es pot veure.
En el lloc del desaparegut convent de la Mercè
Plano de la Plaza de Lérida (1805)
Bibliothèque nationale de France
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 2. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés
- BERLABÉ, Carme (2001). Notes sobre els convents de Lleida al segle XVII. La Lleida del segle XVII. Lleida: Pagès Editors
- GAVÍN, Josep M. (1980). Inventari d'esglésies. Vol. 7. Baix Cinca, Garrigues, Llitera, Segrià. Barcelona: Arxiu Gavín
- LLADONOSA, Josep (1972-74). Història de Lleida. Vol. I i II. Tàrrega: F C Calmet
- PLEYÁN DE PORTA, José (1873). Apuntes de historia de Lérida. Lleida: Carruez
- SAINZ DE BARANDA, Pedro (1850). España Sagrada. Tomo XLVII. De la santa Iglesia de Lérida en su estado moderno. Madrid: Real Academia de la Historia, 1850
El primer convent era al camí de Gardeny, on ara hi ha l'Acadèmia Mariana
El segon, on ara hi ha la Catedral Nova
La porta encara es conserva a l'església de Sant Pere