Monestir de Santa Maria del Camí

Can Terrers

(la Garriga, Vallès Oriental)

Santa Maria del Camí
Santa Maria del Camí

Sembla que l'inici de l'activitat cenobítica en aquest indret cal cercar-lo en el 921, data de la suposada fundació inspirada des de Sant Joan de les Abadesses i dirigida per una germana de l'abadessa Emma. La primera data documentada és la de 945, any de la mort de la monja Quíxol, la suposada germana d'Emma.

Santa Maria del Camí
Santa Maria del Camí

La poca concreció de la documentació fa que també s’hagi situat en aquest lloc una comunitat de donades, més que un priorat benedictí depenent de les Abadesses. A partir d'aquí les dades són confuses i fins i tot fan pensar en l'extinció del monestir. Al segle XII hom té notícies de la construcció d'un nou edifici, sense esmentar cap mena de comunitat. Al segle XIII el lloc era un hospital atès per unes donades, hom sap que el 1266 la seva priora era Beatriu. Al segle XIV es va acabar definitivament la vida comunitària, quan el bisbe Ponç de Gualba va tancar el cenobi l’any 1307 arran d'algunes irregularitats i de l’escassa vitalitat.

Santa Maria del Camí
Santa Maria del Camí

Bibliografia:
  • BAUCELLS, Josep (2005). Vivir en la edad media: Barcelona y su entorno en los siglos XIII y XIV (1200-1344). Vol. II. Barcelona: C. S. I. Científicas
  • BRUGUÉS, Irene; i altres (2019). Els primers monestirs femenins als comtats catalans (segles IX-XI). El monestir de Sant Joan. Primer cenobi femení dels comtats catalans (887-2017). Barcelona: P. Abadia de Montserrat
  • COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
  • GAVÍN, Josep M. (1990). Inventari d'esglésies. Vol. 23. Vallès Oriental. Barcelona: Arxiu Gavín
  • SUNYOL BUSQUETS, Martí (1991). Santa Maria del Camí. Catalunya romànica. Vol. XVIII. El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana

Situació:
Vista aèria

Al sud de la Garriga, camí de Granollers