Monestirs de
Catalunya

Benedictins
Canonges agustinians
Cistercencs

Monestir de Santa Maria de Lavaix
< anterior Inici Catalunya Alta Ribagorça El Pont de Suert següent >
castellano
cercador contacte facebook

Alta Ribagorça

L'origen d'aquest cenobi ens és desconegut tot i que segurament es va fundar en el segle IX, s’ha esmentat la possibilitat que potser va tenir antecedents eremítics. El primer document que en fa referència és de l’any 848, on hi figura amb el nom de Vilanova i el seu abat, Trasoari, qui hauria aconseguit suport del comte Frèdol de Tolosa donant la seva conformitat pel que fa a les aprisions efectuades pels monjos i atorgant-los immunitat. Aquell mateix any aquest abat va impulsar la fundació del monestir de Sant Julià de Sentís. Després es perd el rastre a causa del buit de documentació i hom no el retroba fins l’any 939 amb el topònim de Lavaix que s’ha identificat de manera gairebé unànime amb el de Vilanova, tot i que podria també tractar-se d'una nova fundació efectuada després d’un abandó temporal.

Lavaix
Ruïnes del monestir de Lavaix el 1894
Dibuix de Jaume Pahissa a partir d'una fotografia de
Ceferí Rocafort. Publicada per Gaietà Barraquer a Las casas de religiosos...


Escut dels comtes de Tolosa

Poc després del 800 el comte Guillem de Tolosa va ocupar les valls altes del Pallars i Ribagorça i mantindria el seu domini tot i que de manera nominal fins que el 872 Ramon I va crear el comtat de Pallars i Ribagorça, que més endavant es dividiria.

Lavaix
Santa Maria de Lavaix (2009)

El document del 939 és una donació efectuada pel comte Unifred de Ribagorça a Lavaix, representat per l’abat Adroer, el monestir estava en aquesta època especialment protegit pels comtes, però per la seva situació, fou motiu de disputa entre els comtats de Ribagorça i Pallars. El 947 Lavaix rebé unes terres del comte Guillem a Viu, amb la finalitat d’instaurar un nou monestir (Sant Joan de Viu) en aquest document s'acredita que la casa seguia la Regla de Sant Benet. Fou una època de prosperitat en la qual el monestir fou beneficiari de diverses donacions comtals i de particulars, període que es va allargar fins ben entrat el segle XI.

 

Lavaix
Santa Maria de Lavaix (2009)

A mitjan del segle XI, però, el lloc havia decaigut i de fet també va anar perdent la vida regular a més de part dels seus béns. Les disputes entre els comtats de Pallars van fer que el 1064 s’arribés a un acord entre Artau I de Pallars Sobirà (1049-1081) i Ramon IV de Pallars Jussà (1047-1098) pel qual el territori del monestir passés a dependre del Pallars Jussà. El relaxament de costums dins del monestir va facilitar la intromissió del canonge secular Ramon que el 1092 va erigir una canònica en detriment de la decadent casa benedictina, de fet es legitimava l’estat que mantenia ja des de feia temps. El 1100 el papa Pasqual IIPasqual II
(1050-1118)


Monjo benedictí, fou papa entre el 1099 i 1118


Pasqual II
Liber Chronicarum (1493)
Biblioteca de Catalunya
adscrivia la canònica al bisbat de Roda i li confirmava el seu estatus canonical i s’inaugurava una nova època de puixança. El 1112 hi va passar a dependre el monestir de Sant Genís de Bellera i Sant Joan de Viu també era un priorat d'aquest lloc. Durant el segle XII es van portar a terme importants obres millora a la canònica gràcies a la protecció que en aquella època rebien de la baronia d’ErillBaronia d’Erill


Escut dels barons d'Erill
Xavi Garcia
, que hi van aixecar un claustre on hi van fer el seu panteó familiar.

Lavaix
Santa Maria de Lavaix (1984)
Lavaix
Santa Maria de Lavaix (1984)

 


Degué patir un nou període de decadència ja que el bisbe de Lleida, Berenguer d’Erill (1205-1236) va demanar al papa la reintroducció de la Regla de Sant Benet, però el 1223 Honori IIIHonori III
(1148-1227)


Papa entre el 1216 i 1227. Durant el seu pontificat va aprovar les regles de diversos ordes religiosos


El papa Honori III
Detall d'un mural de Giotto a la basílica de Sant Francesc d'Assís
ordenà la transformació de Lavaix en abadia cistercenca, depenent de Bonafont (Alta Garona, Occitània) i amb la missió d'ocupar-se de la repoblació. Barraquer esmenta que a causa de l'aïllament del territori, Lavaix no va patir directament els efectes de la guerra del Francès. Els cistercencs ocuparen la casa fins l'exclaustració (1835) tot i que hi residiren fins el 1855. Des del 1624 estava integrada a la Congregació Cistercenca de la Corona d’Aragó. Un cop va quedar sense comunitat, l'església va esdevenir un santuari, però els edificis es degradaren i el lloc fou espoliat. Les restes van quedar negades pel pantà d’Escales (des del 1955) que ara només permet de veure-les quan baixen les aigües, cada cop més deteriorades.

Lavaix
Santa Maria de Lavaix (1970)
Fotografia de Camil José Guiu
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
Filiació de Lavaix
Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)

Abadia de Morimond (Alt Marne)
Abadia de Bonafont (Alta Garona) / 1137
Santa Maria de Lavaix / 1224

Lavaix
Santa Maria de Lavaix (1888)
Fotografia de Lluis Marià Vidal
Centre Excursionista de Catalunya
Lavaix
Ruïnes del monestir de Lavaix el 1903
Dibuix de Jaume Pahissa a partir d'una fotografia de
Ceferí Rocafort. Publicada per Gaietà Barraquer a Las casas de religiosos...
Lavaix
Capitells del claustre de Lavaix
Dibuix de Jaume Pahissa publicat per Gaietà Barraquer a Las casas de religiosos...

Lavaix
Santa Maria de Lavaix (1888)
Escut, segons Barraquer
Publicat a Los Religiosos en Cataluña
durante la primera mitad del siglo XIX
Lavaix
Capitell del monestir de Lavaix
Ara en una façana del Pont de Suert
Lavaix
Santa Maria de Lavaix (1920)
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany
Biblioteca de Catalunya, Barcelona

Lavaix
Santa Maria de Lavaix (1920)
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany
Biblioteca de Catalunya, Barcelona
Lavaix
Santa Maria de Lavaix (1951)
Abans de la construcció del pantà
Fotografia de Família Cuyàs
Institut Cartogràfic de Catalunya
Lavaix
Planta esquemàtica de l'església de Lavaix
Ara pràcticament desapareguda
L'absis central havia estat substituït per una construcció més recent

Bibliografia:
- ABADAL I VINYALS, Ramon (1955). Catalunya carolíngia. Vol. III Dels comtats de Pallars i Ribagorga, 2a part. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 1. Barcelona: Francisco J. Altés
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Cayetano (1915). Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX. Vol. III. Barcelona: Francisco J. Altés
- BOIX I POCIELLO, Jordi (1996). Santa Maria de Lavaix. Catalunya romànica. Vol. XVI. La Ribagorça. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- BOLÓS, Jordi; HURTADO, Víctor (2012). Atles dels comtats de Pallars i Ribagorça (v806-v998). Barcelona: Rafael Dalmau Ed.
- JANAUSCHEK, Leopold (1877). Originum Cisterciensium. Tomus I. Viena
- PIQUÉ, Joan R. (1999). Lavaix. Un monestir entre la realitat i la llegenda. Pont de Suert. Parròquia del Pont de Suert
- PUIG I CADAFALCH, Josep i altres (1918). L’arquitectura romànica a Catalunya. Vol. III. Segles XII i XIII. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans

- PUIG I FERRETÉ, Ignasi (1984). El cartoral de Santa Maria de Lavaix: El monestir durant els segles XI-XIII. La Seu d’Urgell: Societat Cultural Urgel·litana
- RIU, Manuel (1977). El monasterio de Santa Maria de Labaix o Lavaix. Studia Silensia IV. Homenaje a Fray Justo Pérez de Urbel. OSB. Silos
- ROCAFORT, Ceferí (1908-1918). Geografia general de Catalunya. Vol. IV. Provincia de Lleyda. Barcelona: A. Martín
- SALAZAR, Natàlia (2005). Memòria de la intervenció arqueològica preventiva al Monestir de Santa Maria de Lavaix. Generalitat de Catalunya
- SERRANO Y SANZ, M. (1912). Noticias y documentos históricos del condado de Ribagorza hasta la muerte de Sancho Garcés III (año 1035). Madrid: Centro de Estudios Históricos
- VILLANUEVA, Jaime (1851). Viage literario a las iglesias de España. Vol. XVII. Madrid: Real Academia de la Historia
- ZARAGOZA PASCUAL, Ernest (1997). Catàleg dels monestirs catalans. Barcelona. P. Abadia de Montserrat

Situació:

Des del Pont de Suert cal agafar la carretera de la Pobla. Les ruïnes del monestir es troben després del túnel, al mateix pantà d'Escales. Visible segons el nivell de les aigües

Baldiri B. - Abril de 2006 / Actualitzat gener de 2017