Monestirs de
Catalunya

Clarisses

Monestir de Santa Maria de Jerusalem
< anterior Inici Catalunya Barcelonès Barcelona següent >
castellano
cercador contacte facebook

Barcelonès
 
< monestirs imprescindibles... >

L’any 1453, Rafaela Pagès, de retorn d’un peregrinatge a Terra Santa i al seu pas per Roma, va obtenir del papa Nicolau V una butlla autoritzant la fundació d’un monestir de religioses terciàries franciscanes. A Barcelona van aconseguir del bisbe i dels canonges de Santa Anna la cessió de la casa d’en Porta (prop de l’Hospital, a l’actual plaça de la Gardunya), que havien deixat el 1423 les dominiques de Montsió. Van posar la casa sota l’advocació de Santa Maria de Jerusalem en record del viatge a Terra Santa de la fundadora. La comunitat va créixer amb rapidesa, amb l’ajut, entre altres, de Joana Enríquez, muller de Joan II, aquesta va signar un contracte per la construcció de l’església amb el mestre d’obres Bartomeu Mas. El 1468 es va contractar amb el mateix arquitecte el claustre, que devia acabar-se a finals de segle.

Santa Maria de Jerusalem
Restes del convent de Santa Maria de Jerusalem


Santa Maria de Jerusalem
La plaça de la Gardunya,
amb les escasses restes del convent

Santa Maria de Jerusalem, Barcelona
L'església abans de l'enderroc. Segle XIX
Imatge cedida per l'Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes

Des d’aquí, i amb l’ajut de la infanta Joana d’Aragó, van fundar una nova casa a Saragossa (1484). A finals del segle XV la comunitat desitjava entrar a l’orde Santa Clara i van emprendre les gestions necessàries amb aquesta finalitat. Finalment, el 1494, van aconseguir la incorporació a la casa de diverses monges clarisses procedents a la Trinitat de València i seguidament la comunitat de Jerusalem va professar. Aldonça de Corella, una de les monges de la Trinitat, en va ser la primera abadessa.

Aviat la comunitat fou tant nombrosa, que els permeté fundar el monestir de Santa Llúcia de Càller. Per altra banda, el 1570 es van unir les comunitats de Jerusalem i Santa Clara de Vilafranca. També van participar en el repoblament del convent de Santa Clara de Lleida, que es trobava en forta decadència (1576).

Santa Maria de Jerusalem
El claustre, al col·legi de Sant Miquel


Santa Maria de Jerusalem
El claustre, al col·legi de Sant Miquel

Santa Maria de Jerusalem
El claustre, al col·legi de Sant Miquel


Durant la Guerra del Francès, el convent de Jerusalem va acollir monges d’altres comunitats (les de Girona i les de Castelló d’Empúries, el 1794-96), el monestir de Jerusalem fou saquejat el 1809 i el 1814 i les monges el van haver d’abandonar, per uns mesos. En aquest capítol de calamitats cal afegir l’episodi de febre groga que el va afectar el 1821, quan van morir onze de les monges de la comunitat. I seguidament l’exclaustració de 1835, que es va allargar fins el 1845, les monges van refugiar-se en cases particulars, mentre que el convent servia de caserna. El 1868 el convent fou assaltat i enderrocat, i les monges es refugiaven a Pedralbes. Es va salvar bona part del claustre i alguns elements arquitectònics dispersos.

Santa Maria de Jerusalem, Barcelona
Planta del monestir de Jerusalem, el 1858
Segons Miquel Garriga i Roca. "Quarterons", núm. 57 (detall)
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona

Santa Maria de Jerusalem
El claustre, al col·legi de Sant Miquel


Santa Maria de Jerusalem, Barcelona Santa Maria de Jerusalem, Barcelona
Superposició del monestir amb el plànol de la zona

Santa Maria de Jerusalem
El claustre, al col·legi de Sant Miquel

Santa Maria de Jerusalem
El claustre, al col·legi de Sant Miquel

Santa Maria de Jerusalem
El claustre, al col·legi de Sant Miquel


El claustre fou salvat i remuntat el 1885 a l'Eixample,
al col·legi de Sant Miquel
(carrer Muntaner, entre Còrsega i Rosselló)

Santa Maria de Jerusalem, Barcelona
Antiga fotografia del claustre
de l'església de Nostra Senyora del Sagrat Cor

Santa Maria de Jerusalem
El claustre, al col·legi de Sant Miquel


Des de Pedralbes les monges van lluitar per recuperar la propietat del solar del convent desaparegut, cosa que finalment van aconseguir (1877) i seguidament van posar a la venda. El 1879 van deixar el monestir de Pedralbes per anar a una torre de Gràcia. El 1884 es va posar la primera pedra d’un nou monestir, que es va aixecar amb tal rapidesa que el 1885 ja van poder ocupar. Aquest establiment també va quedar afectat durant la Setmana Tràgica (1909) i la Guerra Civil (1936), i van abandonar un altre cop el monestir. No el recuperaren fins el 1945, quan va començar la feina de restauració i el 1950 hi van poder tornar. El 1967 es va posar la primera pedra d’un nou establiment, que ocupen des del 1970.

Santa Maria de Jerusalem
Nostra Senyora del Sagrat Cor després de la Setmana Tràgica. 1909
Imatge de xcaballe, a Flikr

Santa Maria de Jerusalem
Actual ubicació del monestir, a la falda del Tibidabo


Santa Maria de Jerusalem
Àngel sostenint una corona
Procedent del monestir
Museu Santacana. L'Enrajolada. Martorell

Santa Maria de Jerusalem
Clau de volta amb l'anunciació
Procedent del monestir
Museu Santacana. L'Enrajolada. Martorell

Santa Maria de Jerusalem
Àngels sostenint un escut
Procedent del monestir
Museu Santacana. L'Enrajolada. Martorell


Santa Maria de Jerusalem
Escut de fusta
Procedent del monestir
Museu Santacana. L'Enrajolada. Martorell

Santa Maria de Jerusalem
Medalló
Procedent del monestir
Museu Santacana. L'Enrajolada. Martorell


Bibliografia:
Antoni Paulí Meléndez. El Reial Monestir de Santa Maria de Jerusalem de Barcelona. Emporuim, SA. Barcelona, 1970

 

Situació

1 - Actualment el solar del convent és ocupat per la plaça de la Gardunya
2 - Segona ubicació: Carrer Santjoanistes (desaparegut)
3 - Actual establiment al Camí de Vallvidrera
4 - Claustre, al col·legi de Sant Miquel


Santa Maria de Jerusalem

Santa Maria de Jerusalem
Situació del convent a la Barcelona
de començament del segle XVIII

Baldiri B. - Febrer de 2011