Monestirs de
Catalunya

Cistercencs

Monestir de Santa Maria de Valldaura
< anterior Inici Catalunya Vallès Occidental Cerdanyola del Vallès següent >
castellano
cercador contacte facebook

Vallès Occidental

Valldaura, llegendàriament considerat el lloc on va morir Guifré el Pelós, fou donat el 1150 pel senyor de Montcada Guillem Ramon i els seus fills a la comunitat cistercenca de la Grand Selva (Tarn i Garona, prop de Tolosa de Llenguadoc), amb la finalitat de fundar-hi un monestir. A més, el donant va cedir també els delmes i primícies de les terres a aquell monestir i la nova casa es va posar sota la protecció del bisbe de Barcelona i de la comunitat de canonges de la catedral. Sis mesos més tard ja consta que el lloc era habitat per una dotzena de monjos, el que ha fet pensar que potser ja existia algun tipus de construcció anterior.

Es veu que el lloc no va complaure mai als cistercencs i que des d'un primer moment van estar cercant un nou emplaçament. Potser la proximitat amb Barcelona i potser també la del monestir de Sant Cugat foren algunes de les raons principals per a pensar en aquest canvi. Hi va haver un primer intent de trasllat al lloc d'Ancosa, però el destí final fou Santes Creus. No es sap amb certesa la data del trasllat, potser en algun moment eren habitades les tres cases: Valldaura, Ancosa i Santes Creus. De totes maneres caldria situar-lo cap el 1158, però fins que la construcció de Santes Creus no estigué en un estat ben avançat, Valldaura no va quedar deshabitat (1169).

El lloc de Valldaura va quedar com a propietat de Santes Creus fins una data imprecisa. El 1294 Jaume II estava construint una casa o palau reial en aquell lloc que es va convertir en una residència d’esbarjo on s’hi organitzaven caceres. El 1475 el rei Joan II va vendre Valldaura a Ferran de Rebolledo. Amb el decurs del temps es van refer les construccions aprofitant els materials de les construccions anteriors i les restes medievals van anar minvant paulatinament fins pràcticament desaparèixer.

 

Jaume II el Just
Jaume II el Just representat a Usatici et Constitutiones Cataloniae
Bibliothèque nationale de France


Bibliografia:
- PLADEVALL, Antoni. Catalunya romànica. Vol. XVIII. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991
- SÁNCHEZ I GONZÁLEZ, Miquel. El Císter: i al principi fou Valldaura. Santa Maria de Valldaura, 1150-1169. Valls: Cossetània Ed. 2001

 

 


Situació:

A la serra de Collserola, al sud de Cerdanyola


Santa Maria de Valldaura


Baldiri B. - Novembre de 2012