Convent de Sant Domènec de Castelló d'Empúries
Predicatorum Ville Castilionis / Dominics de Castelló d'Empúries
(Castelló d'Empúries, Alt Empordà)
El convent dominic de Castelló d’Empúries fou fundat l’any 1317 a iniciativa Ponç VI, comte d’Empúries entre el 1313 i 1322, el qual havia manllevat els fons necessaris per portar-ho endavant tal com s’havia compromès amb els predicadors. Al claustre es conserva una làpida commemorativa d’aquella fundació.
El convent s’hauria establert en un lloc segurament situat en aquell moment fora muralla tot i que també s’ha esmentat la possibilitat que estigués intramurs. El primer prior d’aquesta casa fou Ponç de Monclús i un dels frares de la primera època Dalmau Moner, després molt vinculat amb Sant Domènec de Girona i venerat com a sant. La casa comtal d’Empúries seria la protectora d’aquest convent, Ponç VI fou enterrat al presbiteri de l’església conventual, a aquest sepulcre s’hi afegiria el de Pere I d'Empúries (1325-41). A la segona meitat del segle XIV es degué reedificar, o potser edificar, el palau dels Comtes d’Empúries, obra que va portar a terme Joan I entre el 1371-1372, aquest palau es situaria en uns terrenys a tocar del convent dels dominics.
El 1401 en comte Pere II, fill de Joan I, va donar aquella construcció als dominics, en el moment en que el comtat va passar a mans de la Corona. El comte Enric II (1458-1522) va bastir un segon palau proper a la porta de Sant Domènec, a l’interior de la vila. A mitjan del segle XVII, la guerra dels Segadors va malmetre greument el convent dominic i a causa d’això el 1698 va començar la construcció del segon convent, a l’interior de la ciutat i a tocar de la muralla, on s’havia aixecat el nou palau comtal. L’obra va començar el 1698 i es va perllongar durant la primera meitat del segle XVIII. Amb el segle XIX van arribar els entrebancs, la guerra del Francès i l’exclaustració definitiva de la comunitat dominica (1835). A partir d’aquell moment l'edifici va tenir diverses utilitats.
Ara resta l'església, aixecada entre el 1701 i el 1767 aprofitant una de les torres de la muralla, i el claustre envoltat de dependències. A les galeries d’aquest claustre es conserven alguns elements lapidaris trobats en el decurs de les excavacions, com ara capitells i dues inscripcions commemoratives: de la primera fundació del 1317 i de la primera pedra del segon convent, del 1698. Ara el recinte l'ocupen les oficines de l'Ajuntament.
La visita del convent de Gaietà Barraquer, l’any 1899:
Al fenecer del siglo XIX, pues visité esta casa en septiembre de 1899, vi que el convento era hospital servido por religiosas y escuelas municipales. El templo por muchos años sirvió de almacén de paja; empero, cuando mi visita, estaba destinado a usos militares. El enladrillado se había trocado en un adoquinado propio para caballerizas, compuesto de peladillas, o mejor, de cantos rodados pequeños; los retablos faltaban todos; el órgano carecía de flautas; los fondos de las capillas sostenían sendos pesebres para caballos, y otro pesebre, corrido de dos caras llegaba desde los pies de la iglesia al ábside por el centro de la nave. Pocos días antes de mi visita habían habitado en este templo unos 30 soldados, mandados allá desde Figueras para adiestrarse en el tiro; y en mi vida olvidaré que dejaron aquella entonces caballeriza tan extraordinariamente poblada de pulgas, que tanto el coadjutor de la parroquia que me acompañaba, como yo, salimos de allí cargados con centenares de tan molestos bichos.
A l'església de Santa Maria es conserven dos sepulcres procedents d'aquest lloc, tots dos són anepígrafs; el primer és considerat del comte Ponç VI i el segon del comte Pere I o potser de Pere II. Aquests sepulcres han estat traslladats i modificats en el decurs del temps, l’emplaçament original era a l’església del primer convent dels dominics (suposadament extramurs) i que esmenta Diago l’any 1599. Aquell convent fou destruït i el 1733 foren col·locats a l'església del nou convent. Després de la desamortització, el 1842, es van portar a la basílica de Santa Maria de Castelló, on es van adaptar i muntar plegats. Ara, un cop restaurats, es tornen a presentar separats.
- BADIA I HOMS, Joan (1985). L’arquitectura medieval de l’Empordà. Vol. II-A. Girona: Diputació de Girona
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 1. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés
- BARRAQUER ROVIRALTA, Gayetano (1915). Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX. Vol. 3. Bardelona: Francisco J. Altés
- BOTET I SISÓ, Joaquim (1916). Sobre uns sepulcres de la familia comtal d'Empuries. Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Vol. 8, núm. 61
- DIAGO, Francisco (1599). Historia de la Provincia de Aragón de la Orden de Predicadores. Barcelona: Sebastian de Cormellas
- MEDRANO, Manuel Joseph de (1729). Historia de la provincia de España de la Orden de Predicadores, 2 parte. Madrid: Roxo
- MONSALVATJE Y FOSSAS, Francisco (1917). Los condes de Ampurias vindicados. Olot: R. Bonet
- PUIG, Anna M; i altres (1992). Convent de Sant Domènec (Castelló d’Empúries, Alt Empordà), memòria d’excavació. Generalitat de Catalunya
- PUIG, Anna M; RIERA, Albert (1993). El convent dels dominics de Castelló. Empordà, núm. 742
- PUIG, Anna M. (1999). Els trasllats del sepulcre del comte d’Empúries Ponç VI, dit el Malgaulí. Una nova proposta d’identificació. El Sauler, nùm. 5
- RIERA I PAIRÓ, Albert; i altres (1994). Emplaçament de l’orde de dominics en l’ambient urbà baixmedieval de Castelló d’Empúries. El primer convent. Annals de l’Institut d'Estudis Gironins. Vol. 34
- TTREMOLEDA, Joaquim; PUIG, Manuel (2013). La Basílica de la Llum de Castelló d’Empúries. Girona: Diputació de Girona