Priorat de Sant Sebastià dels Gorgs
Sancti Sebastiani de Gorgos
(Avinyonet del Penedès, Alt Penedès)
L'indret dels Gorgs és esmentat per primer cop l'any 976, mentre que l'església de Sant Sebastià no es troba fins el 1024, en una donació de terres al seu favor. En el testament d'Ermengarda, filla del comte Borrell II de Barcelona, l’església fou beneficiària amb diverses donacions i alhora disposava que s'hi establissin quatre monjos.
L'encarregat de portar a bon terme aquelles disposicions fou el seu fill, a qui es deu, de fet, la fundació del monestir. Es va ocupar de la dotació del cenobi, que esdevingué un monestir familiar, on ell i els seus descendents havien de ser enterrats. Es desconeix la data exacta de la consagració de l'església i del començament de la vida monàstica en aquest indret, però en tot cas ja funcionava el 1043, essent el monestir més important d'aquest territori. Tot i això l'èxit de l'empresa no fou el desitjat ja que el 1052 Sant Sebastià esdevingué un priorat depenent de Sant Víctor de Marsella, cosa que es va fer efectiva el 1059. A mitjan del segle XIV el priorat patia una profunda crisi, i el 1310 consta que només residia al monestir el prior mentre que els monjos vivien fora.
A partir del 1360 els priors eren comendataris i el darrer ni visità mai el lloc. Una butlla papal del 1409, desvinculà el priorat de Sant Víctor i l'uní al monestir de Montserrat, des de llavors Sant Sebastià fou un centre administratiu de Montserrat, governat per un prior. L'edifici es va anar deteriorant i es van haver de fer obres el segle XIV i el 1606. Ja en aquesta època Sant Sebastià havia esdevingut una simple propietat que es llogava a pagesos de la comarca. El 1820 la casa fou secularitzada i el lloc fou subhastat. La desamortització va portar el tancament definitiu de l’establiment que va passar a mans particulars, excepte l'església que va passar a dependre de la parròquia d'Avinyonet. Darrerament s'hi ha fet obres de consolidació i restauració.
Portal
Mènsula del portal
Mènsula del portal
Mur sud de l'església amb restes de
les diferents modificacions
Sepulcre a la base de la torre, ara sagristia
Fotografia de Josep Salvany (1913)
Biblioteca de Catalunya
El claustre
El claustre
Capitell del claustre
Esquema del claustre
El claustre
El claustre
El claustre
Fotografia de Josep Salvany (1917)
Biblioteca de Catalunya
Fotografia de Josep Salvany (1913)
Biblioteca de Catalunya
Sostre de la torre, decorat amb estucs
Sostre de la torre, decorat amb estucs
- DÍAZ, Pilar; LACUESTA, Raquel (2008). Els emmotllats de guix. Els sostres del campanar de Sant Sebastià dels Gorgs. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental. Diputació de Barcelona
- ESCALA, M. Rosa i altres (2011). Restauració del claustre i de l'accés al campanar del monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. Diputació de Barcelona
- FIERRO, Javier (2008). Avinyonet del Penedès. Monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. Memòria de l'excavació arqueològica realitzada l'any 2007 al claustre. Generalitat de Catalunya
- GALÍ, David (2008). La restauració del monestir de Sant Sebastià dels Gorgs, a Avinyonet del Penedès, entre 1961 i 1977. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental. Diputació de Barcelona
- GAVÍN, Josep M. (1981). Inventari d’esglésies. Vol. 10. Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf. Barcelona: Arxiu Gavín
- PARREU, Leonor (2014). Sant Sebastià dels Gorgs. Taüll, núm. 41
- PIÑOL, Josep (2009). La restauració del monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. Del Penedès, núm. 20
- PLADEVALL I FONT, Antoni; ADELL. Joan-Albert; ESPAÑOL, Francesca (1982). El monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. Barcelona: Artestudi Edicions
- PLADEVALL I FONT, Antoni; LLORACH, Salvador (1992). Catalunya romànica. Vol. XIX. El Penedès, l’Anoia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- SUBIRANAS, Carme (2003). Memòria de la excavació arqueològica d’urgència al claustre de Sant Sebastià dels Gorgs. Generalitat de Catalunya
L'antic priorat de Sant Sebastià dels Gorgs centra la població del mateix nom, entre Sant Sadurní d'Anoia i Vilafranca del Penedès