Cel·la de Santa Maria i Sant Joan de Monistrol d'Anoia
Cellam Sancte Maria et Sancti Johannis / Monasteriolum / Monistrolo
(Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès)
En aquest lloc, que ja havia estat ocupat en època romana, hi devia existir una cel·la monàstica potser d'època visigòtica que va donar el nom de Monistrol a aquest indret. El 986 el lloc fou donat al Sant Cugat del Vallès, el 1002 el papa Silvestre II li confirmava la possessió d'aquesta "cel·la dedicada a santa Maria i a sant Joan".
L'església d'època moderna
Ara, en aquest indret hi ha l'església parroquial de Santa Maria, successora de la primitiva que segurament va perdre la condició de monestir al segle XI. Fou propietat de Sant Cugat fins el 1476 quan va passar a mans del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron. El 1503 l'església va passar a dependre de Sant Sadurní de Subirats, i el 1658 es va segregar d'aquesta. L'edifici es va refer totalment al segle XVI.
- COSTA BADIA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
- COSTA VIA, Montserrat (1992). Catalunya romànica. Vol. XIX. El Penedès, l’Anoia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- FOLCH IGLESIAS, Cristian; GIBERT REBULL, Jordi (2011). Arqueologia, documentació escrita i toponímia en l’estudi de l’Alta Edat Mitjana: els casos dels topònims pharus, monasteriolum i palatium. Estrat crític: revista d’arqueologia, vol. 5/2
- GAVÍN, Josep M. (1981). Inventari d’esglésies. Vol. 10. Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf. Barcelona: Arxiu Gavín
- ROVIRA I PORT, Jordi; LLECHA SALVADÓ, Ma. Teresa (1995). Excavacions arqueològiques d’urgència a Monistrol d’Anoia. Miscel·lània penedesenca, vol. 19
Monistrol d'Anoia és al nord de Sant Sadurní, a tocar de la carretera que porta a Masquefa i Piera