Monestir de Santa María de Estíbaliz
Santuari d’Estíbaliz / Sancta Maria de Estivalez / Estibalitz
(Vitòria / Gasteiz, Àlaba / Araba)
Façana sud
El lloc d’Estíbaliz s’esmenta en el segle X, quan era el centre d’un comtat, amb un castell i església. A segle següent s’hi esmenta també un monestir. L’any 1074 (o, segurament, el 1086) Álvaro González de Guinea va fer donació al monestir de San Millán de la Cogolla d’un altar d’aquesta església pertanyent al monestir de Sancta Maria de Estivalez.
Porta Speciosa
Més tard, el 1138, María López va donar la casa al monestir de Santa María de Nájera, a partir d'aquella data es va edificar l'església romànica que encara es conserva, tot i que modificada. Pràcticament, no hi ha dades d'aquesta casa monàstica, possiblement mai va arribar a tenir una comunitat estable. Els benedictins de Nájera haurien tingut cura del lloc fins que el 1432, fou comprat per Fernán López de Ayala, i el 1542 va passar a mans de l'Hospital de Santiago, de Vitòria. Després encara hi hagué un intent d'establir-hi una comunitat, sense èxit, i va caure en decadència fins que el 1922 fou cedida al bisbat de Vitòria i es va restaurar. Entre el 1923 i 2022 fou la seu d'un monestir de monjos benedictins.
Porta Speciosa
Porta Speciosa
Mare de Déu d'Estíbaliz
Pica baptismal
Expulsió del Paradís
Capitell vegetal
Anunciació
Pecat original
Façana de ponent
- GARCÍA GUINEA, Miguel Ángel (2011). Enciclopedia del Románico en el País Vasco. Aguilar de Campoo. Fundación Santa María La Real
- GÓMEZ, Agustín (1997). Asimilación y transmisión del arte románico en el País Vasco, el caso de Estibaliz (Álava). Kobie, núm. XI
- GONZÁLEZ, Jesús María (2004). La Basílica de Estibaliz. Padres Benedictinos de Estibaliz
- MELLÉN, Isabel (2018). Luces en la sombra, los primeros siglos de Estíbaliz a través de sus documentos (siglos X-XII). Sancho el sabio, núm. 41
- RUIZ, A. (1963). Sainte-Marie d’Estibaliz. Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 15. París: Letouzey et Ané
- RUIZ DE LOIZAGA, Saturnino (2004). Las órdenes religiosas del País Vasco en la Edad Media (siglos XIII-XV) a la luz de los documentos pontificios. Historia de los Religiosos en el País Vasco y Navarra, vol. 1
El santuari d'Estíbaliz és a Argandoña, terme de Vitòria, a llevant d'aquesta ciutat