Monestir de San Millán de Yuso
Monestir de San Millán de la Cogolla / S Emiliani
(San Millán de la Cogolla, La Rioja)
San Millán de Yuso té el seu origen en el primitiu monestir situat a la muntanya, conegut com a San Millán de Suso, aixecat en el lloc on va viure i morir, l'any 574, sant Emilià (san Millán). Aquell monestir va tenir força vitalitat durant els segles X i XI i segurament seguia una regla visigòtica. Una llegenda ens explica el frustrat trasllat, l'any 1053, de les relíquies del sant a Santa Maria la Real de Nájera, moment en què es van quedar a Yuso, a la vall.
Més enllà d'aquesta tradició, sabem que el monestir de Yuso es va començar a construir a mitjan segle XII i tot i que s'ha esmentat la data de 1053, aquesta no és segura. Sembla que en aquesta data ja estava bastit el monestir i es treballava en l'església, consagrada el 1067, moment en què es van traslladar les relíquies del sant a l'altar major. Aquest nou establiment, hereu de Suso, era ja benedictí; les dues cases van mantenir les seves activitats de forma paral·lela amb els seus abats propis fins que cap al 1100 el monestir primitiu va desaparèixer com a tal, quedant com a dependència de Yuso, que hi mantenia alguns monjos que en tenien cura. L'escriptori de Suso va tenir continuïtat a Yuso, d'on van sortir diversos manuscrits que encara es conserven.
Amb el temps, el monestir de San Millán de la Cogolla va convertir-se en el més important d'aquest territori tant pel que fa tant a les cases benedictines com també dels altres ordes. Cap al segle XVI la casa mantenia el seu poder econòmic tot i que la comunitat havia davallat pel que fa a nombre dels seus membres. Durant els segles XVI i XVIII es van aixecar les construccions actuals, de gran envergadura. El 1835 el monestir fou suprimit, però abans va patir els efectes de la guerra del Francès (1809) i del Trienni Liberal, amb les seves exclaustracions temporals, abandonament i pèrdua de béns. Des del 1878 és ocupat per una comunitat d'agustins recol·lectes. S'han descobert vestigis del primitiu monestir romànic de Yuso, però el coneixement que hom té d'aquelles construccions és molt limitat. A banda d'això, la part més antiga de l'establiment actual és el claustre, començat el 1549 i l'església, de la primera meitat del segle XVI, però reconstruïda més endavant.
Portada barroca (s. XVII)
L'escala reial
Façana de l'església
L'església, rerecor
El cor
Retaule major
Intervenció de sant Millán en una batalla
Sagristia
Nostra Senyora dels Àngels, a la sagristia
Adoració dels pastors
Claustre
Claustre
Claustre alt
Claustre alt
Claustre alt
Santa Caterina d'Alexandria
Volta de l'escala
Il·lustració de Primera parte de las
fundaciones de los monesterios… (1601)
Fins a la guerra del Francès es conservava aquí l'arqueta de les relíquies de sant Millán, però aquesta fou espoliada i actualment només es conserven alguns dels elements originals, dels que cal esmentar els marfils, obra signada pel mestre Engelram i el seu fill Redolfo. Al monestir es guarden bona part de les peces de vori, altres es troben en diversos museus, com ara l'Hermitage de Sant Petersburg o el Metropolitan de Nova York. A més, també es conserva l'arqueta de San Felices, ja del segle XII, amb més plaques de vori. El monestir també posseïa una creu, aquesta peça ara està desmembrada i es conserven elements al Louvre de París i al Museo Arqueológico Nacional de Madrid.
La nova arqueta de San Millán
Imatge de Federico Romero, a Flickr
L'arqueta de San Felices
Imatge de Federico Romero, a Flickr
Museu del Louvre, París
A la Real Academia de la Historia es conserva un important nombre de còdexs medievals precedents dels monestirs de San Millán de la Cogolla, alguns d'ells d'elaboració pròpia. Entre altres documents, han arribat a nosaltres tres beatus, un a l'esmentada Real Academia, el segon a la Biblioteca del Monestir de l'Escorial i el tercer a la Biblioteca Nacional. Cal esmentar també les Glosses Emilianenses, un document elaborat entre els segles X i XI on figuren uns comentaris aclaridors, afegits al text principal en llatí. Hom considera aquests textos marginals un dels més antics testimonis de les llengües castellana i basca, tot i les controvèrsies existents sobre això.
Real Academia de la Historia (cod. 51)
Real Academia de la Historia (cod. 64B)
Real Academia de la Historia (cod. 33)
- ARRÚE UGARTE, Begoña; i altres (2005). Construcción, ruina, reconstrucción y conservación de la iglesia monasterio de San Millán de la Cogolla de Yuso (La Rioja). Instituto Juan de Herrera
- CADIÑANOS, Inocencio. (2000). El Monasterio de San Millán según un dibujo de comienzos del siglo XVII. VI Jornadas de arte y patrimonio regional. Gobierno de La Rioja
- CAPELLÁN, Gonzalo (2001). El monasterio de San Millán y la desamortización. Berceo, núm. 140
- GARCÍA FERNÁNDEZ, Ernesto (1986). Algunos apuntes sobre el monasterio de San Millán de la Cogolla a fines del siglo XV. Colegio Universitario de La Rioja
- GARCÍA TURZA, Javier (2013). El monasterio de San Millán de la Cogolla, una historia de santos, copistas, canteros y monjes. Lleó: Everest
- GIL-DIEZ USANDIZAGA, Ignacio (1997). Los monasterios de San Millán de la Cogolla. Historia y patrimonio artístico. Berceo, núm. 133. Instituto de Estudios Riojamos
- GUTIÉRREZ PASTOR, Ismael (2000). Aportaciones y revisiones de la colección de pintura del Monasterio de San Millán de la Cogolla. VI Jornadas de arte y patrimonio regional. Gobierno de La Rioja
- MAESTRO, Ismael (1996). Reflexiones en torno a las iglesias y monasterios de San Millán de la Cogolla (siglos X-XI). Príncipe de Viana, vol. 57
- MARTÍNEZ DÍEZ, Gonzalo (1997). El monasterio de San Millán y sus monasterios filiales: documentación Emilianense y diplomas apócrifos. Brocar, núm. 21
- MOYA VALGAÑÓN, José Gabriel (2000). La iglesia de San Millán de la Cogolla de Yuso. VI Jornadas de arte y patrimonio regional. Gobierno de La Rioja
- OLARTE, Juan B. (1995). Monasterio de San Millán de la Cogolla. Suso y Yuso. Lleó: Edilesa
- PEÑA, Joaquín (1994). San Millán de la Cogolla, páginas de su historia. San Millán de la Cogolla: Monasterio de Yuso
- PLA I GISBERT, Albert, ed. (2002). Monestirs. Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic. Barcelona: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
- REAL ACADEMIA DE LA HISTORIA (1861). Índice de los documentos procedentes de los monasterios y conventos suprimidos... Madrid: M. Galiano
- SANDOVAL, Prudencio de (1601). Primera parte de las fundaciones de los monesterios del glorioso Padre San Benito. Madrid: L. Sánchez
El monestir de Yuso pertany a San Millán de la Cogolla. Al sud-est de Santo Domingo de la Calzada