Canònica de Santo Domingo de la Calzada
Catedral de San Salvador de Santo Domingo de la Calzada
(Santo Domingo de la Calzada, La Rioja)
L’origen de l’actual catedral de Santo Domingo de la Calzada cal cercar-lo en la figura de sant Domènec, que va morir en aquest lloc el 1109. Aquest personatge havia bastit una església en el mateix indret on ara s’aixeca la catedral, una construcció que es va acabar poc abans de la seva mort, fou consagrada pel bisbe Pedro de Calahorra, el 1106, dedicant-la al Salvador.
El 1137, l'església de San Salvador va passar a pertànyer a la diòcesi de Calahorra després d'un litigi amb Burgos, hom té coneixement de l'existència d'una canònica en aquesta església, tot fa pensar que aquesta es va instituir l'any 1125. El 1158, el bisbe de Calahorra, Rodrigo de Cascante, va iniciar la construcció d'una nova església amb la particularitat que el nou edifici havia de dignificar el sepulcre de Domingo, traslladant-lo al seu interior. Aquest nou edifici ja s'utilitzaria el 1180. El darrer bisbe de Calahorra va reorganitzar la col·legiata en 1223. Per motius de seguretat, el papa Gregori IX va ordenar en 1228 el trasllat de la diòcesi de Calahorra a Santo Domingo de la Calzada, amb la lògica oposició dels primers, el que va acabar finalment mantenint la diòcesi amb dues seus: la de Calahorra i la de Santo Domingo de la Calzada.
Nascut a Viloria, d’origen humil, va intentar portar una vida monàstica, però no ho va aconseguir, més endavant va acompanyar al bisbe Gregori d'Òstia en el seu apostolat per terres de La Rioja. El 1044, quan Gregori va morir, Domènec, es va retirar a les ribes del riu Oja, on es va dedicar a atendre els pelegrins en aquest indret del Camí de Sant Jaume. Va intervenir en la construcció de camins i d’un pont sobre l’Oja, d’aquí el sobrenom de Calzada. Respectat en vida i conegut pels seus miracles, va rebre el suport d’Alfons VI de Castella. Va morir el 1109 i fou enterrat en la capella que havia construït al lloc ara conegut com Santo Domingo de la Calzada, que més endavant es convertiria en catedral.
A partir de l'any 1250 els drets sobre la vila de Santo Domingo van passar de la canònica a la Corona, amb la corresponent pèrdua de poder. Segurament, en aquella època la canònica va passar a ser de tipus catedralici. L'església de la catedral és la que es va començar a construir el 1158. D'aquella època és la capçalera actual, amb algunes capelles radials afegides posteriorment. El gruix de les naus de l'església es va fer a finals del segle XIII i començament del segle XIV. Més endavant es van anar aixecant altres dependències com ara el claustre i la sala capitular. Ja al segle XVIII, encara es van fer més modificacions, afegits i reparacions entre les quals cal esmentar la torre campanar (1762-1766), separada del cos de l'edifici.
- ALAMO, M. (1949). Calzada. Dictionnaire d'histoire et géographie ecclésiastiques. Vol. 11. París: Letouzey et Ané
- ALONSO MARTÍNEZ, Ignacio (1890). Santo Domingo de la Calzada, recuerdos históricos. Haro: Pasamar
- ALONSO, Niceto; i altres (1886). Diccionario de ciencias eclesiásticas. Vol. 2. València: Domènech
- AZOFRA, Eduardo (2003). La catedral de Santo Domingo de la Calzada. Lleó: Edilesa
- DE SILVA Y VERÁSTEGUI, Soledad (2005). Los sepulcros de los santos constructores del Camino a Santiago de Compostela. Los caminos de Santiago. Arte, Historia y Literatura
- DEL SALVADOR, José (1787). Compendio de la vida y milagros de Santo Domingo de la Calzada. Pamplona: Cosculluela
- FERNÁNDEZ, José M. (1992). Santo Domingo de la Calzada, guía de la catedral. Cabildo de la S. I. Catedral de Santo Domingo de la Calzada
- MOLAS, C. M. (1960). Dominique de la Calzada. Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 14. París: Letouzey et Ané
- PRIOR UNTORIA, Agustín (1948). Notas sobre la historia de la catedral de Santo Domingo de la Calzada. Berceo, núms. 6-9
- SÁNCHEZ AMEIJEIRAS, Rocío (2004). La ritualización del camino de vuelta: nuevos hallazgos sobre el sepulcro de Santo Domingo de la Calzada. Instituto de Estudios Riojanos
- SÁNCHEZ TRUJILLANO, María Teresa (1993). Restos Mudéjares de la Catedral de Santo Domingo de la Calzada: El alfarje de la sala capitular. Instituto de Estudios Riojanos