La fundació d’aquest convent s’hauria sol·licitat des del mateix orde carmelita l’any 1683, l’any següent, fra Anastasi Estradé va tornar de demanar-ho, i el 1689 arribaven més frares, originaris de Maó, per portar endavant l’empresa. A causa de l’oposició dels franciscans, es va proposar la fundació d’un hospici, cosa que s‘hauria fet realitat el 1691, segurament ja existia el 1690.
L’autorització per la fundació del convent no es va arribar a aconseguir fins que, l’any 1725, el papa Benet XIII ho va oficialitzar formalment. L’any següent van començar la construcció d’un nou convent en un altre indret, obra que va tenir greus inconvenients a causa de l’oposició dels franciscans del convent de Jesús, que no estaven disposats a perdre certs drets, el 1750 començava la construcció de la nova casa i l’església es va beneir el 1754. Entre el 1821 i 1823 la comunitat carmelita fou expulsada i la casa convertida en presó, mentre que l’església prenia les funcions parròquia, sota l’advocació de la Mare de Déu del Carme. L’expulsió definitiva va arribar el 1835, convertint-se novament en parròquia. L’espai del claustre es va adaptar el 1884 com a mercat i actualment encara manté aquesta funció, un espai conegut com “Sa Plaça”, a més, conté altres espais culturals.
- GUTIÉRREZ, Juan (1943). Notas históricas referentes a la iglesia y convento de Ntra. Sra. del Carmen de Mahón. Revista de Menorca, núm. 34
- RIUDAVETS, Pedro (1888). Historia de la isla de Menorca. Vol. 3. Maó: Fábregues
- VELASCO, Balbino (1992). Historia del Carmelo Español. Vol. II. Roma: Institutum Carmelitanum
El convent és al centre històric de Maó