El convent de Jesús de Maó fou fundat l'any 1459 amb l'arribada d'una comunitat franciscana encapçalada per fra Bartomeu Catany, assentada precàriament en un espai que després seria conegut com el Pla del Monestir. El primer convent i església hauria sigut de proporcions modestes, hom coneix que en el segle XVI els foren concedits drets de pesca i, a més, uns horts, que haurien d'ajudar el seu manteniment.
Maó va patir un atac i saqueig l'any 1535, moment en què s'hauria perdut la primera construcció. La casa es va reedificar, gairebé completament, des de mitjan segle XVII fins a començament del segle següent. Durant el segle XVIII va viure una època de prosperitat, el 1719 van començar les obres de la nova església, la construcció de la qual es va allargar fins que es va poder beneir, el 1792. L'antiga església va quedar com a cripta, més aviat un soterrani. Després d'una interrupció temporal durant el Trienni Liberal, en què la casa va patir pèrdues materials, el convent fou suprimit definitivament el 1835. Les dependències conventuals van passar a mans públiques, mentre que l'església va continuar amb les seves funcions, a partir de 1877 en qualitat de parròquia, dedicada a Sant Francesc d'Assís. Ara, el convent és la seu del Museu de Menorca.
Fotografia de Rene Boulay a Wikimedia
- ANDREU, Cristina (2016). El convent de Sant Francesc: un edifici per a l’educació i la cultura. Revista de Menorca, vol. 95
- RIUDAVETS, Pedro (1888). Historia de la isla de Menorca. Vol. 3. Maó: Fábregues
El convent és al sector nord del centre històric, aixecat sobre el port