Monestir de Santa Cruz d’Aldeanueva
Dominiques d’Aldeanueva / Santa Cruz de la Magdalena
(Aldeanueva de Santa Cruz, Àvila)
Aquest convent de dominiques es relaciona molt de prop amb la figura de Sor María de Santo Domingo (també coneguda com Beata de Aldeanueva, o Beata de Piedrahíta, c1486-1524), una personalitat molt controvertida, visionària, que va tenir experiències místiques i episodis d’èxtasi, reconeguda per uns i causa d’escàndol per altres, motiu pel qual fou processada.
Portal amb l'escut dels ducs d'Alba
De ben jove havia ingressat en un beateri a Piedrahíta, on va passar uns anys, fins que es va desplaçar a Àvila i més tard va tornar a la seva població natal d’Aldeanueva on, cap al 1508 es va establir amb el vistiplau de la diòcesi en un nou beateri amb la protecció del Ducat d’Alba, el 1514, el papa Lleó X va reconèixer la casa com a monestir dominic regular i el 1517 exercia el càrrec de priora. En aquesta època es relaciona amb personalitats notables, tant polítiques com eclesiàstiques.
Durant la segona meitat del segle XVI la comunitat havia crescut, hom parla de 300 monges, malgrat que en aquella època va patir un incendi i les religioses van haver d’abandonar el monestir mentre es reedificava, gràcies al suport econòmic dels ducs. Al segle XIX havia entrat en decadència i a l’època de la desamortització només hi havia catorze monges, que es van traslladar a la ciutat d’Àvila. Les restes de l’antic monestir, especialment el seu claustre, han estat restaurades i dignificades.
- DEL VALLE BAEZ, Adriana (2019). Nuevamente la Beata de Piedrahita: ¿alumbrada o reformista moderada?. Cuadernos de Humanidades, núm. 30
- LUNAS ALMEIDA, Jesús G. (1930). Historia del Señorío de Valdecorneja en la parte referente a Piedrahita. Ávila: Senén Martín
- SÁNCHEZ SÁNCHEZ, David (2022). María de Santo Domingo, la beata de Piedrahíta, a través de su legado espiritual y artístico. In Virtute Fortitudo. Madrid: Dykinson
Aldeanueva de Santa Cruz és a ponent d'Àvila, entre Piedrahíta i El Barco de Ávila