L’establiment d’aquest convent fou obra de fra Francisco de la Parra, prior del convent de San Agustín de Salamanca. L’any 1521, quan exercia de Provincial, va protagonitzar un incident dintre de l’orde pel qual fou condemnat a dos anys de presó, després es va retirar a l’ermita de Nuestra Señora del Risco, on, el 1525 va començar a bastir un petit convent.
L’ermita del Risco s’aixecava on, l’any 1320, segons la tradició un pastor havia trobat una imatge de la Mare de Déu (una Pietat) que es va considerar amagada des de l’època de la invasió islàmica i que va ser recuperada miraculosament. El fundador va morir en aquest indret el 1534, poc després s’esmenta en aquest indret fra Damián de Udancos († 1563) que va protagonitzar diversos episodis miraculosos. Tot plegat va propiciar que s’estengués la devoció vers la imatge i el mateix convent. Durant el segle XVII es va bastir un nou monestir i santuari.
Econòmicament, el convent mantenia una intensa activitat ramadera, el que va provocar conflictes amb els habitants del territori. Durant la guerra del Francès, es van veure afectades les seves activitats i també el mateix convent que va resultar assaltat i es va perdre bona part del seu patrimoni. La desamortització (1835) va arribar amb una comunitat gairebé inexistent, es va acabar de dispersar o perdre el patrimoni i el lloc va quedar aïllat i en ruïnes.
Petrus Christus (c1450)
Museu del Prado
- ESTRADA, Basilio (1988). Los agustinos ermitaños en España hasta el siglo XIX. Madrid: Revista Agustiniana
- FABRAQUER, Conde de (1861). Historia, tradiciones y leyendas de las imágenes de la Virgen. Madrid: J. Martínez
- SÁNCHEZ, Lucidio (2018). Expolio de arte religioso durante la guerra de la Independencia en el Convento Agustino de Nuestra Señora del Risco... Cuadernos abulenses, núm. 47
Les ruïnes del convent són dalt d'un serrat, entre les poblacions de Villatoro i Amavida, al nord d'aquestes