Monestir de Santa María de Gracia de Madrigal
Santa María la Real de Gracia / Santa María de la Piedad
(Madrigal de las Altas Torres, Àvila)
Tradicionalment, s’ha acceptat que la fundació d’aquest monestir fou obra de María Díaz, qui va reunir una comunitat femenina a l’ermita de San Hilario, situada extramurs de Madrigal de las Altas Torres. Les primeres notícies documentals de la seva existència no són determinants pel que fa a la seva datació, però caldria situar aquesta a mitjans del segle XIV. Inicialment, la seva advocació era la de Santa María de la Piedad, però després passaria a ser conegut com Santa María de Gracia.
Aviat va anar adquirint prestigi, relacionant-se amb la noblesa. Joan II (rei de Castella entre 1406 i 1454) va aixecar una residència a Madrigal i alts personatges de la reialesa van mantenir relació amb el monestir, el 1424 s’hi va enterrar la infanta Caterina, filla de Joan II. La reina Isabel de Portugal encara va incrementar la relació amb la comunitat. El 1438, una butlla d’Eugeni IV va adscriure el monestir a l’orde de Sant Agustí, fins aquell moment era un beateri, seguidor també de la mateixa regla. La relativa estabilitat de la cort de Joan II a Madrigal va propiciar les donacions a favor del monestir.
El 1490 van ingressar a la comunitat dues filles naturals de Ferran d'Aragó: Maria d'Aragó (1476-1530) i Maria Esperança d’Aragó (1477-1553) que van tenir càrrec de priores, la primera fou enviada en qualitat d’abadessa al monestir cistercenc de Pedralbes (Barcelona) d’on fou abadessa entre els anys 1514 i 1520. El 1525, les agustines van demanar a Carles I de Castella la cessió de la residència reial que els monarques tenien intramurs de Madrigal, segurament més petit que el monestir, però amb més possibilitats d’adaptació i millor situació. El mateix any els fou concedit, però el trasllat no es va poder efectuar fins al 1527, després d’adaptar la casa i començar les obres del nou monestir.
El 1528 l’antiga casa extramurs fou cedida als agustins per establir-hi un nou convent (San Agustín Extramuros de Madrigal), el 1541 en van prendre possessió i entrava en funcionament, tot i les obres en curs que es van impulsar per restaurar-lo i adaptar. L’actual monestir de Nuestra Señora de Gracia és el resultat de les intervencions efectuades en l’antiga residència, que aplega l’antic palau que té adossada la construcció posterior, aixecada al voltant d’un gran claustre (s. XV) on es distribueixen les dependències monàstiques, que encara conserven un notable conjunt mobiliari.
- BENÍTEZ, Jesús Miguel (2004). Agustinas de Madrigal de las Altas Torres del siglo XIV al XVII. La clausura femenina en España. Actas del Simposium (I). Ediciones Escurialenses
- BENÍTEZ, Jesús Miguel (2017). Madrigal de las Altas Torres. Monasterio de Nuestra Señora de Gracia. Lleó: Edilesa
- GASCÓN BERNAL, Jesús (2006). Estudio histórico del convento agustino extramuros de Madrigal de las Altas Torres y la intervención clasicista del arquitecto Juan del Ribero Rada. Tesi doctoral. U. Politécnica de Madrid