Aquest monestir de monges agustines fou fundat per Mencía López l’any 1504, la fundadora havia enviudat feia poc i es va posar en contacte amb els agustins de Salamanca que van intervenir i col·laborar en l’establiment d’un beateri, que el 1508 es va convertir en una casa regular, després del pertinent vistiplau del papa Juli II i la professió de les religioses. Mencía fou la primera priora de la casa, des de la fundació fins a la seva mort, el 1535.
El monestir es va anar aixecant, en un indret fora muralla, prop de l’església de San Pedro. El 1509, els fou cedida una antiga capella de Santos Justo y Pastor, que hom considera una antiga mesquita i abans, possiblement, també església. Les monges van anar adquirint solars adjacents on es va anar conformant la casa conventual i també van poder remodelar profundament l’església i dotar-la de nou mobiliari. El monestir en va convertir en un centre de formació religiosa de noies, on s’instruïen les novícies.
És reconegut el pas per aquesta casa de Teresa de Cepeda (1515-1582), després més coneguda com Teresa de Jesús, que hi va ingressar el 1531 i s’hi va estar un any i mig, sojorn que la va influenciar profundament. Aquesta activitat de formació religiosa exercida pel monestir, va permetre i facilitar la seva intervenció en la fundació d’altres establiments femenins de l’orde. També es va formar en aquet lloc Juana Velázquez, que va participar en fundacions de les agustines recol·lectes.
- CARMONA, Félix (2004). Agustinas de Nuestra Señora de Gracia en Avila: un monasterio de clausura con cinco siglos de historia. La clausura femenina en España, actas del simposium
- CARRAMOLINO, Juan Martín (1872). Historia de Ávila, su provincia y obispado. Vol. 1. Madrid: Lib. Española
- HERRERA, Tomás de (1652). Historia del Convento de S. Augustin de Salamanca. Madrid: G. Rodríguez
- MORENO, Raimundo (2023). El monasterio de Nuestra Señora de Gracia en Ávila. Nuevos hallazgos. Pueblos y culturas de la Prehistoria a la actualidad. Dykinson