Aquesta casa dominica fou fundada el 1371 gràcies a Hernando Álvarez de Toledo i la seva esposa Leonor de Ayala, senyors de Valcornejo. Amb l’autorització del papa Gregori XI i el bisbe de la diòcesi d’Àvila, es va aixecar el convent i l’església d'aquest, al presbiteri de la qual es van situar els sepulcres dels fundadors i altres membres de la noblesa, els Álvarez de Toledo es troben a l’origen del ducat d'Alba, família que tenia una de les seves residències a Piedrahíta.
El conjunt conventual va quedar molt afectat per l’incendi que va patir l’any 1657 i que va obligar a una àmplia reconstrucció. Ja en el segle XIX, la casa fou víctima de l’arribada dels francesos i el 1812 va explotar un polvorí que s’havia emmagatzemat en aquest indret, els frares van poder tornar i treballar en la seva recuperació, però finalment el convent fou suprimit amb la desamortització. Posteriorment, es va convertir en cementiri i alguna dependència va mantenir activitat industrial. La part més ben conservada és la capçalera de l’església.
Façana amb l'escut del ducat d'Alba
- CARRAMOLINO, Juan Martín (1872). Historia de Ávila, su provincia y obispado. Vol. 1. Madrid: Lib. Española
- CASTILLO, Hernando de (1592). Historia general de Sancto Domingo, y de su orden de predicadores. Segunda parte. Valladolid: D. F. de Cordova
- GONZÁLEZ, Daniela (2015). La guerra de la Independencia en Piedrahíta (1808-1814). Sevilla: Punto Rojo
- LUNAS ALMEIDA, Jesús G. (1930). Historia del Señorío de Valdecorneja en la parte referente a Piedrahita. Ávila: Senén Martín
- MORENO, Raimundo (2014). Una fundación de la Casa de Alba, el convento de Santo Domingo de Piedrahíta (Ávila), historia, arquitectura y arte. BSAA, núm. 80
Al sud de la població de Piedrahíta (Àvila)