El convent dominic de Santo Tomás d'Àvila es va fundar en aquesta ciutat gràcies a la iniciativa del noble Fernán Núñez Arnalte (?-1479), personatge vinculat a la cort dels Reis Catòlics. En el seu testament, Fernán va manifestar la seva voluntat de fundar una casa dominica a Àvila, que havia d’estar dedicada a sant Tomàs d’Aquino.
El fundador va morir abans de fer realitat el seu projecte, i per això els encarregats d'impulsar-lo foren la seva esposa, María Dávila i fra Tomás de Torquemada, llavors prior del convent de Santa Cruz la Real de Segòvia, amb qui tenia molt bona relació. L’establiment dominic va obtenir el corresponent vistiplau de l’Església, en una butlla atorgada pel papa Sixt IV, el 1480. Finalment, fou Torquemada qui es va posar al davant de la iniciativa, amb l’ajuda de fra Alonso de Valisa, qui finalment es va fer càrrec de portar endavant les obres de construcció. També hi van col·laborar econòmicament els Reis Catòlics.
La primera pedra de la casa fou posada l’any 1482. Té un pes especial en la configuració dels espais conventuals i la seva decoració, el fet que el convent fou seu del Tribunal de la Inquisició. L’església i les dependències conventuals es desenvolupen al voltant de tres claustres: el del Noviciado, el del Silencio i el de Los Reyes, on se situava una residència reial, tot i que mai es va utilitzar com a tal. Entre els anys 1576 i 1807, aquest sector fou la seu de la universitat de Santo Tomás d'Àvila i ara conté els museus de Arte Oriental i de Ciencias Naturales, amb peces de l’antic gabinet de l’Estudio General de l’orde dominic, establert l’any 1515.
Pel que fa a l’església, és obra de Martín de Solórzano († 1506), una àmplia construcció de nau única amb capelles laterals, transsepte i el cor conventual als peus de la nau. Durant la guerra del Francès, l’indret fou ocupat militarment i utilitzat com a hospital, en aquesta època ja va patir pèrdues patrimonials, que s’agreujarien després amb l’exclaustració, el 1836 va quedar abandonat, fins al 1863, quan fou adquirit i posat a disposició del bisbat que se’n va fer càrrec, restablint el convent dominic, des del 1973 és la seu d’una parròquia, amb la mateixa advocació de Santo Tomás de Aquino.
Malgrat les pèrdues sofertes, el convent de Santo Tomás encara conserva un important conjunt mobiliari, del que cal esmentar el retaule major (c1494) dedicat aTomàs d’Aquino, obra de Pedro Berruguete, que abans estava acompanyat d’altres dos retaules del mateix autor i que ara, desmembrats, es conserven al museu del Prado: el retaule de Sant Domènec i el de Sant Pere Màrtir. També destaca el sepulcre de l’infant Joan d'Aragó (1478-1497), fill dels Reis Catòlics, un monument de marbre de Carrara elaborat entre els anys 1512 i 1513 per l’italià Domenico Fancelli. Als peus de la nau està situat el cor, que conserva un notable cadirat, obra de Martín Sánchez de Valladolid.
Autor desconegut, s. XIX
Biblioteca Nacional de España
Sepulcre de Joan d'Aragó, Domenico Fancelli (1512-13)
Sepulcre de Joan d'Aragó, Domenico Fancelli (1512-13)
Sepulcre de Joan d'Aragó, Domenico Fancelli (1512-13)
Sepulcre de Joan d'Aragó, Domenico Fancelli (1512-13)
El cor
Cadirat del cor
Claustre del Noviciado
Claustre del Noviciado
Claustre del Noviciado
Claustre del Silencio
Claustre del Silencio
Claustre del Silencio
Claustre del Silencio
Claustre del Silencio
Claustre del Silencio
Claustre del Silencio
Claustre de Los Reyes
Claustre de Los Reyes
Claustre de Los Reyes
Claustre de Los Reyes
Dibuix d'Anton Van der Wyngaerde (1563)
Pedro Berruguete (1491-99)
Museu del Prado
Pedro Berruguete (1491-99)
Museu del Prado
- ARA GIL, Clementina Julia; coord. (2004). Testigos. Las edades del hombre. Catedral de Ávila. Fundación Las edades del hombre
- CABALLERO, Sonia (2007. Iconografía del prestigio: la escultura gótica monumental del convento de Santo Tomás de Ávila en el contexto inquisitorial hispano. Res publica, núm. 18
- CABALLERO, Sonia (2009). Los santos dominicos y la propaganda inquisitorial en el convento de Santo Tomás de Ávila. Anuario de Estudios Medievales, 39.1
- CABALLERO, Sonia (2021). Crónica de un viaje sin retorno del patrimonio eclesiástico: Julián y Antonio Zabaleta y las pinturas del convento de Santo Tomás de Ávila en el Museo del Prado. Espacio Tiempo y Forma. Núm. 9. UNED
- CARRAMOLINO, Juan Martín (1872). Historia de Ávila, su provincia y obispado. Vol. 1. Madrid: Lib. Española
- CIENFUEGOS, Cayetano G. (1895). Breve reseña histórica del Real Colegio de Santo Tomás de Avila. Madrid: Aguado
- FERNÁNDEZ, Adolfo (1904). Iglesia de Santo Tomás de Ávila. Fundación de los Reyes Católicos. Boletín de la Sociedad Española de Excursiones, nums. 138-141
- MARINÉ, María; dir. (2016). Ávila 1515. Asociación de Amigos del Museo de Ávila
- QUADRADO, Jose Maria; i altres (1884). España, sus monumentos y artes, su naturaleza e historia. Salamanca, Ávila y Segovia. Barcelona: Cortezo
El convent és al sud-est des centre històric d'Àvila