Tradicionalment, s’atribueix la fundació d’aquest convent a sant Francesc d’Assís, al voltant del 1213, durant el seu pas per la Península, malgrat això, no hi ha cap esment de la seva existència fins al 1286, i després, en el 1294. Es desconeixen els detalls d’aquell primer convent i no és fins al segle XV que es troba més documentació.
Portal de l'església (s. XVII)
A finals del segle XV comença una intensa activitat constructiva i s’hi realitzen nombroses intervencions que, bàsicament, envolten de capelles l’única nau de l’església. La noblesa de la ciutat intervingué en les diferents obres, aixecant aquelles capelles que bàsicament tenien caràcter funerari, però també la capella major va acollir sepulcres de personatges il·lustres. De les capelles del costat nord només es conserva la de San Antonio, de planta octogonal, probablement de començament del segle XVI, i al seu costat, la de San Luis, la resta s’han perdut. Al costat sud es conserven les cinc capelles, que limitaven amb el desaparegut claustre que es va aixecar en el segle XVI en substitució de l’anterior, al nord de l’església, destruït per un incendi. No es conserven altres dependències.
El conjunt conventual va patir una ocupació pels francesos, el 1809, va resultar malmès, però es va recuperar a partir de l’any 1814 amb el retorn de la comunitat. Fou exclaustrat el 1835, el lloc va passar a mans de particulars i el deteriorament fou progressiu, va mantenir activitats agràries i també va servir de pedrera. El conjunt es va recuperar i va passar a mans públiques en el darrer quart del segle XX i van començar les obres de recuperació. La intervenció definitiva va arribar amb la seva reutilització com auditori, amb la corresponent restauració i adaptació de l’església, la recuperació de l’espai del claustre i la construcció d’un cos annex a l’est d’aquest, on hi hauria les dependències conventuals perdudes.
Capella de San Antonio
Capella de San Antonio
Capella de San Antonio
- ABAD CASTRO, Concepción (2003). Juan Guas y la capilla de "La Piedad" en el convento de San Francisco de Ávila. Anuario del Departamento de Historia y Teoría del Arte, núm. 15
- CARRAMOLINO, Juan Martín (1872). Historia de Ávila, su provincia y obispado. Vol. 1. Madrid: Lib. Española
- LÓPEZ FERNÁNDEZ, María Teresa; i altres (2014). El convento de San Francisco de Ávila y su restauración. Diputación P. de Ávila
El convent és extramurs de la ciutat antiga, al nord-est d'aquesta