Des del
1459 existia, fora de la població de Briviesca, una
comunitat de franciscanes terciàries fundada pel
també franciscà Lope de Salazar y Salinas. Aquell any una butlla del papa Pius II
(1458-1464) ordenava que les religioses professessin com
a clarisses del segon orde. Més
endavant va intervenir la família dels Velasco, que ja
havia participat anteriorment en la fundació del
monestir de Medina de Pomar,
també de clarisses. Mencía de Velasco, filla del
conestable de Castella Pedro Fernández de Velasco
(1425-1492), va impulsar directament aquesta casa el
1511 i l’any següent va començar la construcció del nou
complex conventual, obra que es va accelerar després de
la seva mort, el 1523. En el mateix segle XVI, al costat
de l’església es va aixecar un hospital de pelegrins. La
comunitat de clarisses va mantenir-se en aquest lloc
fins que el 2005 les monges es van traslladar a
Lerma.
De
l’església cal fer esment especial del grandiós retaule
major (1511-1569), obra dels escultors Diego de Guillén
i Pedro López de Gámiz centrat per la representació de
l’Arbre de Jessè. |

Santa Clara de
Briviesca |

Clarisses
|
|