Des de començament del segle XV hi havia a Briviesca una comunitat femenina que, l’any 1438, va obtenir el vistiplau del papa Eugeni IV per regular canònicament la seva situació, però causa de les dificultats econòmiques que tenien per bastir un monestir, el 1445, la comunitat es va haver d’incorporar al tercer orde franciscà. Gràcies a la intervenció del framenor Lope de Salazar y Salinas, el 1460 una nova butlla, del papa Pius II (1458-1464), donava a la comunitat la condició de clarisses, adscrites al segon orde.
Més endavant, va intervenir la família dels Velasco, que ja havia participat en la fundació del monestir de Medina de Pomar, també de clarisses. Mencía de Velasco, filla del conestable de Castella Pedro Fernández de Velasco (1425-1492), va impulsar directament aquesta casa el 1511 i l'any següent va començar la construcció del nou complex conventual, obra que es va accelerar després de la seva mort, el 1523, el monestir de Briviesca era l'hereu dels béns de Mencía, que haurien de compartir amb la construcció d'un hospital. Les monges es van poder traslladar a la nova casa el 1525, tot i que l'obra no es va acabar fins a la segona meitat del segle XVI.
Es va donar preferència a la construcció del monestir, mentre que l'hospital, que no estava vinculat amb la comunitat monàstica, es va endarrerir i no es va acabar fins a començament del segle XVII, és conegut com a Hospital de Nuestra Señora del Rosario. L'evolució del monestir es va veure estroncada per la guerra del Francès, el 1808 fou ocupat per les tropes, amb les consegüents pèrdues materials. Més endavant, amb la desamortització, la comunitat fou exclaustrada temporalment una altra vegada, però hi tornarien gràcies a l'establiment d'una escola femenina. També va patir el tràngol de la guerra Civil, tot i que la comunitat va poder romandre al monestir, la casa va tenir continuïtat fins que, el 2005, les monges es van traslladar al monestir de l'Ascensión de Lerma.
Portal de l'església
Escuts dels Velasco
De l’església cal fer esment especial del grandiós retaule major (1557-1570), obra dels escultors Diego de Guillén i Pedro López de Gámiz, centrat per la representació de l’Arbre de Jessè.
Retaule major
Retaule major
Retaule major
Retaule major
- BARRÓN, Aurelio A. (1999). El retablo de Santa Clara de Briviesca en el romanismo norteño. Boletín del Museo e Instituto Camón Aznar, núm. 78
- CADIÑANOS, Inocencio (1997). El hospital de Nuestra Señora del Rosario de Briviesca. Boletín de la Institución Fernán González, núm. 214
- MORENO, María (1994). La iglesia de Santa Clara de Briviesca (Burgos). Hipótesis sobre el trazado de su planta. Anales de historia del arte, núm. 4
- ROKISKI, M. Luz (1996). Juan de Rasines, tracista del convento de Santa Clara de Briviesca y del colegio de San Nicolás de Burgos. BSAA, núm. 62. Universidad de Valladolid
- SAGREDO FERNÁNDEZ, Félix (1968). Un siglo de oro en Briviesca, 1568-1668. Arte e historia. Burgos: Hijos de Santiago Rodriguez
- SAINZ SAIZ, Javier (1996). Monasterios y conventos de la província de Burgos. Lleó: Ed. Lancia
- SÁNCHEZ, Cayetano; PRADA, M. Fernanda (1996). Reseña histórica de los monasterios de clarisas de España y Portugal. Vol. 1. Ávila: Hermanas Clarisas de España
El monestir de clarisses és al costat oriental del centre de Briviesca