Monestir de San Juan de Ortega
Canònica de San Nicolás de Ortega / S Nicolai de Ortega / Hortega
(Barrios de Colina, Burgos)
L'origen d'aquest monestir jerònim està relacionat amb un eremita, Joan d'Ortega, que va viure a cavall dels segles XI i XII. Es va establir en aquest territori i es va implicar en l'atenció dels viatgers i pelegrins que seguien el Camí de Sant Jaume en el sector de les muntanyes d'Oca, entre La Rioja i Burgos. Va aplegar seguidors al seu voltant, donant pas a la creació d'una canònica regular sota l'advocació de San Nicolás, la capella que ell mateix havia aixecat.
Portal de l'església
Joan d’Ortega, va aconseguir reconeixement de les més altes instàncies, Alfons el Bataller, Alfons VII l’Emperador i també Sanç III de Castella el van afavorir amb diverses donacions. El 1138 la comunitat de canonges es va veure també reconeguda pel papa Innocenci III, que la va posar sota la seva protecció, atorgant-li l’exempció episcopal, alliberant-la dels drets que correspondrien a Burgos. El 1163, data de la mort de Joan, la construcció de les dependències conventuals estava ja molt avançada. A més, també es va anar aixecant l’hospital que havia d’atendre els viatgers. A partir del segle XIII en complex ja era conegut amb el nom de San Juan de Ortega, en honor al seu fundador. El 1431 va morir el darrer prior d’aquesta casa, que en aquell moment tenia una comunitat de, només, tres canonges, amb aquest estat de coses, el bisbe de Burgos va proposar la seva recuperació amb l’entrada dels jerònims, monjos també seguidors de la regla de Sant Agustí.
Una vegada els tres canonges van acceptar el canvi, el 1432, el bisbe es va dirigir al monestir de Fresdelval, molt proper a Burgos, que també ho va acceptar. Els jerònims van arribar a San Juan de Ortega respectant certs drets dels antics canonges, aviat la comunitat es va ampliar, el 1434 es va convertir en un monestir jerònim independent, el seu primer prior fou Alonso de Bonilla. El monestir es va suprimir amb la desamortització, es conserva en bona part, restaurat i amb modificacions. Es conserva el sepulcre del sant titular, una notable obra romànica del segle XII, tot i que mai va arribar a contenir les despulles de sant Joan d'Ortega. També es conserva el senzill sepulcre on es va enterrar realment i un monument funerari del segle XV, amb una notable decoració escultòrica.
L'església
Il·lustració de Diario sagrado, y kalendario general (1750)
Biblioteca Nacional de España
Juan de Ortega
Joan hauria nascut a Quintanaortuño (Burgos) l'any 1080, de jove va entrar en contacte amb sant Domènec de la Calzada, època en què va professar com a sacerdot. Després de la mort de Domènec (1109) va peregrinar a Terra Santa, on va restar cosa d'un any. Al seu retorn, el vaixell on viatjava va estar a punt de naufragar, es va encomanar a sant Nicolau prometent que aixecaria una església quan arribés a la seva terra. Així ho va fer, va escollir un lloc apartat a les muntanyes d'Oca, anomenant Ortega, on va aixecar una capella i practicar l'eremitisme. Ortega era lloc de pas del Camí de Sant Jaume, un indret inhòspit, va aconseguir suport dels poders civils, en aquesta època hom li atribueix alguns fets miraculosos, lligats a la seva tasca d'atenció als viatgers i la construcció de ponts i vials seguint la tradició de Domènec, el seu mestre. Al seu voltat es va aplegar una comunitat regular de canonges, va morir el 1163.
L'església
L'església
Capitell de la Nativitat
Capitell vegetal
Sepulcre de sant Joan d'Ortega
Sepulcre de sant Joan d'Ortega
Sepulcre de sant Joan d'Ortega
Sepulcre de sant Joan d'Ortega
Retaule de Sant Jeroni
Retaule de Sant Jeroni
Retaule del Purgatori
Sepulcre medieval de Joan d'Ortega
Fotografia de Miguel Martín Camarero, a Wikimedia
Capella de San Nicolás
Capella de San Nicolás
Possiblement procedeix de San Juan de Ortega
Museu Marès de Barcelona
- ANDRÉS ORDAX, Salvador (2003). Iconografía jerónima en el monasterio de San Juan de Ortega. Boletín del Seminario de Estudios de Arte y Arqueología, núm. 69
- ANDRÉS ORDAX, Salvador; i altres (2003). Monasterios de Castilla y León. Lleó: Edilesa
- FLOREZ, Henrique (1824). España Sagrada. Tomo XXVII. Madrid: José del Collado
- GARCÍA GUINEA, Miguel Ángel (dir.) (2002). Enciclopedia del románico en Castilla y León. Burgos. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- MARTÍN, Elena. (2020). Monasterio de San Juan de Ortega, una visita en nuestro camino. Biblioteca estudio e investigación, núm. 35
- MARTÍNEZ BURGOS, Matías (1951). San Juan de Ortega. Boletín de la Institución Fernán González, núm. 114
- MATEOS, Isabel; i altres (1999). El arte de la orden jerónima. Historia y mezenazgo. Iberdrola
- PORRAS, Mª Concepción (1999). Sepulcro de san Juan de Ortega. Memorias y Esplendores. Las Edades del Hombre. Palencia. Fundación Edades del Hombre
- RIBADENEIRA, Pedro de (1716). Flos sanctorum. Vol. 3. Madrid: A. Fernández
- SIGÜENZA, José de (1907). Historia de la Orden de San Jerónimo. Vol. I. Madrid: Bailly Bailiére
San Juan de Ortega és a llevant de Burgos