Monestir de Nuestra Señora de Fresdelval
Santa Maria de Fres del Val / Frex del Val
(Burgos, Burgos)
A l’ermita de Nuestra Señora de Fresdelval es custodiava una imatge de la Mare de Déu que era objecte de devoció, aquella capella comptava amb la protecció dels senyors de la casa de Manrique, un d’ells, Gómez Manrique (1356-1411) va protagonitzar dos episodis miraculosos amb la intervenció de la Mare de Déu de Fresdelval, la curació d’una filla i el fet de sortir indemne del llançament de fletxa en una acció militar contra els andalusins. En agraïment, va impulsar la fundació d’aquesta casa jerònima.
Gómez Manrique es va posar en contacte amb els frares del monestir de Guadalupe als qui va oferir l'ermita de Fresdelval per a un nou monestir i va començar les gestions per obtenir la pertinent autorització, mentrestant, el 1403 quatre frares de Guadalupe es van desplaçar a la capella i van ocupar una residència que el fundador havia aixecat en aquell indret tres anys abans. El 1404 es va aconseguir la preceptiva llicència del papa Benet XIII, seguida de diverses donacions per dotar el monestir. Mentre s'aixecava el monestir, la incipient comunitat residia en el casal dels Mendoza. Aquest, pel seu càrrec d'adelantado (alt dignatari de la cort) residia a Còrdova, on va morir el 1411. El mateix any, les seves restes es van traslladar a Fresdelval, on fou enterrat, mentrestant, la seva vídua va continuar amb les obres del monestir.
El lloc es va convertir el panteó dels Mendoza, al Museo de Burgos es conserven mostres dels enterraments d’aquesta família, el de Gómez Manrique i la seva esposa Sancha de Rojas, els fundadors, i el de Juan de Padilla († 1468), gendre dels anteriors, obra de Gil de Siloé. Un segle després de la fundació es van refer bona part de les construccions inicials. Després va entrar en un període de certa decadència, va patir els efectes de la guerra del Francès i, amb la desamortització, el lloc va quedar abandonat definitivament, ara és propietat particular. Encara es conserva una bona part de les seves estructures.
La Ilustración española y americana (1873)
Postal antiga, col·lecció particular
Sepulcre del fundador Gómez Manrique i la seva esposa
Sepulcre del fundador Gómez Manrique i la seva esposa
Sepulcre del fundador Gómez Manrique i la seva esposa
Sepulcre de Juan de Padilla
Gil de Siloé, segle XV
Sepulcre de Juan de Padilla
Gil de Siloé, segle XV
Sepulcre de Juan de Padilla
Gil de Siloé, segle XV
Sepulcre de Juan de Padilla
Gil de Siloé, segle XV
Sepulcre de Juan de Padilla
Gil de Siloé, segle XV
Mare de Déu
Rei David
Missa de Sant Gregori, (anterior a 1480)
Diego de la Cruz (doc: 1482-1495)
Possiblement procedeix d'aquest monestir
- AMADOR DE LOS RÍOS, Rodrigo (1888). España, sus monumentos y artes, su naturaleza e historia. Burgos. Vol. II. Barcelona: Cortezo
- ASSAS, Manuel de (1878). Monasterio de Fres del Val. Monumentos arquitectónicos de España. Madrid: Fontanet
- BAUDRILLART, Alfred (1938). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 10. París: Letouzey et Ané
- MARTÍNEZ, Gonzalo (2004). El monasterio jerónimo de Fresdelval, 600 años de historia. Burgos: El Salvador
- MATEOS, Isabel; i altres (1999). El arte de la orden jerónima. Historia y mezenazgo. Iberdrola
- PRIETO, Juan Antonio; i altres (2020). La fundación y las primeras décadas del monasterio de Fresdelval. Memoria, benefactoría y devoción jerónima en la Castilla bajomedieval. Studia Historica, núm. 38.2
- REVUELTA, Josemaría (1982). Los jerónimos. Guadalajara: I. P. C. Marqués de Santillana
- SIGÜENZA, José de (1907). Historia de la orden de San Jerónimo. Tomo 1. Madrid: Bailly Baillière
El monestir de Fresdelval està situat al nord de la ciutat de Burgos, en un lloc proper a la carretera de Santander