|
Diu la tradició que aquest convent té un origen molt
antic i fins i tot el relaciona amb la època fundacional
de la ciutat, però no és fins molt més endavant que es
troben notícies més concretes i documentades d’aquest
lloc. D’altra banda, Enrique Flórez y fra Pedro de
Loviano diuen que és anterior a l’any 1040, quan hom
situa una comunitat d’eremites agustinians a l’església
de San Andrés relacionada amb les figures de sant
Domènec de Silos (s XI) i de sant Julián de Conca
(1127-1208). És en aquesta església on més endavant es
veneraria la imatge miraculosa del Crist de Burgos
que la tradició diu que ja estava en aquest lloc a
l’època de sant Domènec de Silos i que havia estat
recuperada de manera sobrenatural del mar i portada fins
aquí. La devoció a aquella imatge es va estendre gràcies
a les seves virtuts donant més relleu al petit monestir
de San Andrés. |
San Agustín de
Burgos |
Agustins
|
|
|
Blanca de Portugal (1259–1321) filla d’Alfons III, fou
benefactora d’aquest convent, el 1267 la infanta va fer
donació d’uns terrenys per ampliar el convent antic,
després ingressaria al monestir de
Las Huelgas on moriria i fou enterrada el 1321.
Aquest és el primer document històric que fa referència
a aquesta casa monàstica. L’església es reconstruiria ja
ben entrat el segle XV. El 1534 es va celebrar un
capítol provincial en aquest convent, llavors el seu
prior era Tomás de Villanueva que fou elegit Provincial
de la circumscripció agustiniana de Castella, després
seria arquebisbe de València i a la seva mort,
canonitzat. A començament del segle XX es trobava en
decadència i els esdeveniments socials de l’època van
agreujar la situació, durant la guerra del Francès va
resultar pràcticament destruït i l’església es va haver
de
reconstruir després, més endavant seria suprimit amb la
desamortització i el 1863 el lloc fou adquirit per la
Diputación Provincial. El 1982 les restes foren
protegides i es va rehabilitar, destaquen especialment
les restes del claustre.
|
Tomás de Villanueva, prior del convent de San Agustín de Burgos
i després bisbe de València
Gravat de V. Ordoni (s XVII)
Rijksmuseum, Amsterdam |
