Segons la tradició, la casa
franciscana de Burgos, una de les més antigues de la
Península, fou impulsada pel mateix sant Francesc en el
seu viatge que el va portar fins Santiago de
Compostel·la (1213-14). Francesc hauria pres possessió
de la capella de San Miguel, construcció documentada des
del 1163, la mateixa tradició indica que Francesc va
deixar el lloc a càrrec de fra Lupo, altres membres de
la comunitat franciscana haurien arribat cap el 1217-19.
Després d’ocupar durant uns anys la capella, els frares
van prendre la decisió de traslladar-se a un indret
proper, no tant apartat de la ciutat i més protegit i
habitable. Burgos era el cap de la província franciscana
d’Hispania fins que el 1238 aquesta es va dividir en
tres: Castella, Aragó i Santiago i el convent de Burgos
quedaria adscrit a la primera d’elles. Abans del 1240 la
casa canviaria l’advocació primitiva de sant Miquel per
la de sant Francesc, que havia estat canonitzat el 1228. |
|
|

San Francisco de
Burgos |

San Francisco
de Burgos
Dibuix publicat el 1847 al Semanario
Pintoresco Español
Biblioteca Nacional de España |
|
Es va aixecar el convent en el nou emplaçament,
més ampli. En la construcció hi van col·laborar
tant els estaments religiosos com els civils,
especialment els Trinitaris que van cedir
terrenys, i entre els civils cal destacar el
suport econòmic de Ramón de Bonifaz, enterrat a
l’església nova en un bell sepulcre, ara perdut.
Hom situa en l’any 1226 aquell canvi d’ubicació.
En època dels Reis Catòlics aquest convent era
també la seu de l’arxiu reial, fins que Felip II
el va traslladar a Simancas. El 1517 es va
tornar a dividir la província de Castella, ara
en cinc territoris un d’ells era la província de
Burgos. El convent va patir l’ocupació de les
tropes franceses el 1809, la comunitat
franciscana es va veure obligada a abandonar-lo
fins el 1814 quan va haver de reconstruir
l’església a causa de la seva pràctica
destrucció a canonades. Va patir una segona
exclaustració temporal l’any 1820 i la
definitiva el 1835, amb la Desamortització de
Mendizábal. El 1844 el convent es va adaptar com
a caserna i amb el pas dels anys es va anar
modificant i enderrocant, ara només es conserven
alguns murs. Un cop clausurada la caserna, bona
part dels seus terrenys l’ocupen edificis
d’habitatges. |

San Francisco de
Burgos |
|

San Francisco de
Burgos |

San Francisco de
Burgos |
|

San Francisco de
Burgos |
|
|