Monestir de Santa María y San Vicente el Real de Segòvia
Cistercenques de Segòvia
(Segòvia, Segòvia)
La tradició fa que aquest monestir cistercenc femení tingui el seu origen en un temple romà, succeït en el temps per una església dedicada al màrtir sant Vicenç, que més endavant seria ocupada per una comunitat de monges benedictines i aquesta passaria al Cister en època d’Alfons VII de Castella, al voltant de l’any 1156. Més enllà d’aquesta narració, sabem que el monestir existia ja el 1211, quan Alfons VIII de Castella li va atorgar uns privilegis. Durant els segles posteriors hom troba més documents que relacionen aquesta casa amb la monarquia. El monestir va patir un primer incendi en el segle XIV i un segon el 1616 a causa del qual es va reformar profundament donant-li la fisonomia actual. Actualment, només queden algunes restes d’època medieval.
- CARRETE, Juan; coord. (1991). Segovia cisterciense. Segovia: S. María y S. Vicente el Real
- GARCÍA GUINEA, Miguel Ángel (dir.) (2007). Enciclopedia del románico en Castilla y León. Segovia. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- MARTÍNEZ, Lorenzo (2003). Sobre la Reforma del Cister Castellano (Siglo XV): Juana de Cuéllar, abadesa de Santa María y San Vicente el Real de Segovia. Cistercium, núm. 231
- RUIZ HERNANDO, Antonio (1997). El monasterio de Santa María y San Vicente el Real. Segòvia: Academia de Historia y Arte de San Quirce
Al nord del centre històric de la ciutat de Segòvia