El monestir de les clarisses de Tordesillas té el seu origen en un palau aixecat per Alfons XI de Castella per recordar la batalla del riu Salado (1340), en aquest lloc hi va residir Elionor de Guzmán (1310-1351), amant del rei, i un cop aquesta va morir, va passar a mans de la reina vídua Maria de Portugal (1313-1357), finalment fou propietat de María de Padilla († 1361), amant de Pere I el Cruel (1334-1369).
El 1362, Pere I va deixar el palau a les clarisses en testament, amb la finalitat d’establir-hi un nou monestir d’aquell orde. El convent fou fundat per la infanta Beatriu de Castella el 1363 amb el vistiplau reial i una butlla papal que ho va autoritzar el 1365. Tot i aquell canvi, que va significar la conversió del palau reial en convent, el monestir no es va desvincular de la corona, al seu costat s’aixecaria un nou palau i els reis continuaren molt vinculats a Tordesillas, afavorint la comunitat.
Per a les noves funcions de la casa, hom va adaptar el palau com a monestir utilitzant una capella provisional (el Coro Largo) fins que es va aixecar al seu costat l’església monàstica, a final del segle XIV i començament del XV. En aquesta mateixa època, la casa es va reformar pel que fa a l’observança, introduint normes més estrictes i arribant a formar una congregació que gaudia de certa independència, fins que, a començament del segle XVI es va incorporar a l’observança regular de l’orde de les clarisses. El 1509, la reina Joana I de Castella (Joana la Boja) fou reclosa en el palau del monestir, on va romandre, pràcticament aïllada, fins a la seva mort, el 1555.
Façana de l'antic palau
Fou un monestir amb una comunitat molt àmplia gràcies al patronatge reial, fet que també va permetre eludir els efectes de les desamortitzacions, tampoc va patir els efectes de l’ocupació francesa, el 1808. Globalment, es tracta d’una construcció amb elements decoratius de l’estil mudèjar, tot i les modificacions efectuades en el primitiu palau per adaptar-lo com a casa monàstica i les successives reformes que es van anar fent, el conjunt conserva molts elements antics i un ampli i valuós mobiliari, que, per les seves singulars característiques de protecció, s’ha pogut conservar.
Patio Árabe
Patio Árabe
Volta de la Capilla Dorada
Pati d'El Vergel
Galeria del pati d'El Vergel
Vestíbul del cor
Capella del cor
Capella dels Saldaña
Teginat de l'església
Fotografia de José-Manuel Benito, a Wikimedia
Volta de la capella dels Saldaña
- PARRADO, Jesús María (2009). Monasterio de Santa Clara de Tordesillas. Argaya, núm. 39
- RIVERA, Javier; coord. (1995). Catálogo monumental de Castilla y León. Bienes inmuebles declarados. Vol. 2. Junta de Castilla y León
- RODRÍGUEZ GUILLÉN, Santiago (2010). El Monasterio de Santa María la Real de Tordesillas (1363-1509). Tesi doctoral. Universidad de Alcalá
- SÁNCHEZ, Cayetano; PRADA, M. Fernanda (1996). Reseña histórica de los monasterios de clarisas de España y Portugal. Vol. 1. Ávila: Hermanas Clarisas de España
- SÁNCHEZ, Estanislao (1887). El Real Monasterio de Santa Clara de Tordesillas. Valladolid: Cuesta e Hijos
- ALMAGRO, Antonio (2005). El palacio de Pedro I en Tordesillas. Realidad e hipótesis. Reales Sitios, núm. 163
- ANDRÉS ORDAX, Salvador (2010). El monasterio de Santa Clara de Tordesillas. Juana I en Tordesillas, su mundo, su entorno
- GARCÍA-FRÍAS, Carmen (1999). Convento de Santa Clara de Tordesillas. Madrid: Patrimonio Nacional
- GONZÁLEZ, Ángel (2007). De nuevo sobre el palacio del rey don Pedro I en Tordesillas. Reales Sitios, núm. 171
- GONZÁLEZ, Margarita (1987). Monasterio de Santa Clara de Tordesillas. Inventarios documentales. Madrid: Patrimonio Nacional
Al sud del nucli antic de Tordesillas, vora el Duero