El convent dels agustins es va fundar en aquesta ciutat durant el regnat d’Enric III, fou Ruy López Dávalos, conestable de Castella, i la seva esposa Elvira de Guevara qui van cedir el 1407 l’antic palau de Caterina de Lancaster (esposa d’Enric III) als agustins, després que el 1398 havia aconseguit aquella propietat per donació de la reina.
La seva època d’esplendor fou a partir del segle XVI, quan es va bastir l’església, única part que es conserva i encara parcialment, ja que el conjunt fou víctima de la guerra del Francès i després de la desamortització. El 1541, sant Tomàs de Villanueva (1488-1555) fou nomenat prior d’aquesta casa. El 1606 Juan de Tassis va adquirir el patronatge de la capella major, que va destinar a panteó familiar i, a més, la va dotar amb rendes. A partir de 1835, un cop el lloc va quedar abandonat, va tenir diversos usos, entre els quals el de presó, actualment l’església és la seu del Archivo Histórico Municipal.
Anunciació (1596-97)
Gregorio Martínez
Ara al Museo Nacional de Escultura de Valladolid
Il·lustració de Recuerdos y bellezas de España (1861)
i després bisbe de València
Gravat de V. Ordoni (s XVII)
Rijksmuseum, Amsterdam
- APARICIO, Teófilo (1991). Valladolid, el Bto. Alonso de Orozco y el convento de San Agustín. Estudio Agustiniano, vol. 26
- ESTRADA, Basilio (1988). Los agustinos ermitaños en España hasta el siglo XIX. Madrid: Revista Agustiniana
- FEIJOO, Ana (2004). El Archivo Municipal de Valladolid. Investigaciones históricas: Época moderna y contemporánea, núm. 24
- MARTÍN GONZÁLEZ, Juan José; i altres (2001). Monumentos religiosos de la ciudad de Valladolid II. Valladolid. Diputación de Valladolid
- QUADRADO, José María (1861). Recuerdos y bellezas de España. Valladolid, Palencia y Zamora. Vol. 11. Barcelona: Verdaguer
- SANGRADOR VÍTORES, Matías (1854). Historia de la muy noble y leal ciudad de Valladolid. Valladolid: Aparicio
Prop de San Benito