Monestir de Nuestra Señora de Prado de Valladolid
San Jerónimo de Valladolid
(Valladolid, Valladolid)
Els jerònims de Nuestra Señora de Prado van arribar a la ciutat de Valladolid l’any 1440 des del monestir de La Armedilla, la casa es va edificar en el lloc d’una antiga ermita on es venerava una imatge de la Mare de Déu de Prado, gràcies a la contribució econòmica atorgada en testament per Ruy Gonçales de Avellaneda. La seva vídua, Isabel de Ávila, es va encarregar de fer-ho realitat.
Inicialment, el fundador havia designat un altre indret per a la casa jerònima, però el 1440, l’abat de Valladolid va donar aquella ermita i la vídua de Ruy Gonçales va poder dotar econòmicament la fundació. El 1441 els jerònims van prendre possessió de Santa María de Prado. En època dels Reis Catòlics va agafar més notorietat i fou llavors que es va aixecar la seva església. Posteriorment i també amb protecció reial, es van anar portant a terme obres d’ampliació, sobretot en els segles XVII i XVIII, aconseguint el gran edifici que encara es conserva.
La casa va patir els efectes de la Guerra del Francès, el Trienni Liberal i l’exclaustració definitiva el 1835. Després el lloc seria utilitzat com a presó i després com a manicomi, fins al 1975. El 1989 va passar a mans de la Junta de Castilla y León i es va restaurar a finals del segle XX. El patrimoni mobiliari del monestir es va dispersar o perdre.
- BRASAS EGIDO, José Carlos (1978). Notas sobre la iglesia del monasterio de Nuestra Señora del Prado de Valladolid. Boletín del Seminario de Estudios de Arte y Arqueología, vol. 44
- EGIDO, Teófanes (2009). Monasterio jerónimo de Nuestra Señora de Prado. Argaya, núm. 39
- MARTÍN GONZÁLEZ, Juan José; i altres (2001). Monumentos religiosos de la ciudad de Valladolid II. Valladolid. Diputación de Valladolid
- SANGRADOR VÍTORES, Matías (1854). Historia de la muy noble y leal ciudad de Valladolid. Valladolid: Aparicio
- WATTENBERG, Eloísa; coord. (1995). El monasterio de Nuestra Señora de Prado. Junta de Castilla y León