Monestir de Santa María de Matallana

Monestir de Mataplana

(Villalba de los Alcores, Valladolid)

Monestir de Matallana
Monestir de Matallana

El lloc de Matallana fou adquirit l’any 1181 pel rei Alfons VIII a l’orde de l’Hospital i, poc després, el va cedir a Tello Pérez de Meneses i la seva esposa, els quals el van lliurar als cistercencs de La Crête (Alt Marne) perquè hi poguessin fundar un monestir. La donació es va formalitzar l’any 1185, en aquell acte ja hi va participar el primer abat de Matallana, Robert. El rei Alfons, a més del seu vistiplau, va posar aquesta nova casa sota la seva protecció.

Monestir de Matallana
Monestir de Matallana

Possiblement, els primers ocupants del monestir van utilitzar alguna construcció anterior, de l’època dels hospitalers o fins i tot anterior a l’arribada d’aquests. Des d’aquell moment i fins al segle XIII hom va construir el nou monestir amb la seva església (aixecada sobre una d’anterior), alhora que aconseguien aplegar un important patrimoni material, la prosperitat de la casa podria estar relacionada amb la veneració que gaudien les restes del seu primer abat, Robert, considerat sant. Durant els segles XIV i XV, va passar per un període de decadència, en el qual va patir diversos problemes de caràcter econòmic, que es van agreujar amb l’entrada d’abats comendataris, el 1476.

El règim comendatari es mantindria fins que el monestir fou reformat pel que fa a l’observança i va entrar a la Congregación de Castilla, l’any 1515. Les obres de construcció, reforma i millora de les diferents dependències es van reprendre, allargant-se en el temps. Amb la guerra del Francès el lloc fou exclaustrat i saquejat, la comunitat no hi va poder tornar fins al 1814. Encara va patir una nova exclaustració temporal durant el Trienni Liberal (1820) i la definitiva, el 1835. Després de la desamortització el monestir es va anar deteriorant i va caure en ruïna.

Monestir de Matallana
Monestir de Matallana
Monestir de Matallana
Monestir de Matallana

El 1844 fou venut al Canal de Castilla, que el va utilitzar de pedrera per a les seves construccions. També durant el segle XIX es va anar perdent el seu valuós mobiliari del qual hom té constància per les cròniques antigues. S’han pogut salvar algunes obres, ara distribuïdes en diverses esglésies, també cal esmentar alguns sarcòfags procedents de l’església i que ara es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona. Les restes del monestir i les terres immediates són de propietat pública des del 1975, darrerament s’hi ha fet excavacions arqueològiques.

Monestir de Matallana
Monestir de Matallana

Filiació de Matallana

Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)
Monestir de Matallana
Monestir de Matallana
Monestir de Matallana
Monestir de Matallana
Monestir de Matallana
Monestir de Matallana
Els sepulcres abans de la seva venda
Fotografia del Catálogo monumental de la provincia de Valladolid (c 1927)
Monestir de Matallana
Sepulcre 1, procedent de Matallana
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Monestir de Matallana
Sepulcre 1, procedent de Matallana
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Monestir de Matallana
Sepulcre 1, procedent de Matallana
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Monestir de Matallana
Sepulcre 2, procedent de Matallana
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Monestir de Matallana
Sepulcre 2, procedent de Matallana
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Monestir de Matallana
Sepulcre 2, procedent de Matallana
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Monestir de Matallana
Monestir de Matallana
Els sepulcres a l'església
Il·lustració de Semanario pintoresco español (1852)
Monestir de Matallana
Monestir de Matallana
El claustre
Il·lustració de Semanario pintoresco español (1852)

Bibliografia:
  • ALDEA, Quintín; i altres (1973). Diccionario de historia eclesiástica de España. Vol. 3. Madrid: I.E. Florez
  • ANTÓN, Francisco (1942). Monasterios medievales de la provincia de Valladolid. Valladolid: Santarén
  • ARA GIL, Clementina Julia (2009). Monasterio de Santa María de Matallana. Argaya, núm. 39
  • CALDERON, María Elena (2015). La legibilidad en la restauración arquitectónica de monasterios en Castilla y León: Santa María de Matallana y la Santa Espina. Trabajo Fin de Grado. ETSA Valladolid
  • CRESPO, Manuel; i altres (2006). El monasterio cisterciense de Santa María de Matallana. Diputación de Valladolid
  • GARCÍA FLORES, Antonio (2004). Patrimonio disperso y perdido del monasterio de Matallana. Cistercium, núm. 235
  • GARCÍA FLORES, Antonio (2010). Arquitectura de la Orden del Císter en la provincia de Valladolid (1147-1515). Junta de Castilla y León
  • GARCÍA GUINEA, Miguel Ángel; dir. (2002). Enciclopedia del Románico en Castilla y León. Valladolid. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
  • JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
  • MANRIQUE, Angel (1649). Cisterciensium Annalium, Vol. 3. Lió: L. Anisson
  • PARRADO, Jesús María (2002). Antiguo partido judicial de Medina de Rioseco. Catálogo monumental. Diputación de Valladolid
  • YÁÑEZ NEIRA, Damián (1974). Monasterio de Matallana (1174-1974). Cistercium, núm. 133-134
  • YÁÑEZ NEIRA, Damián (1974). Personajes ilustres de Matallana. Cistercium, núm. 133-134

Situació:
Vista aèria

Matallana està situat al nord de Villalba de los Alcores