Monestir de Santa María de Matallana

Possiblement, els primers ocupants del monestir van utilitzar alguna construcció anterior, de l’època dels hospitalers o fins i tot anterior a l’arribada d’aquests. Des d’aquell moment i fins al segle XIII hom va construir el nou monestir amb la seva església (aixecada sobre una d’anterior), alhora que aconseguien aplegar un important patrimoni material, la prosperitat de la casa podria estar relacionada amb la veneració que gaudien les restes del seu primer abat, Robert, considerat sant. Durant els segles XIV i XV, va passar per un període de decadència, en el qual va patir diversos problemes de caràcter econòmic, que es van agreujar amb l’entrada d’abats comendataris, el 1476.

El 1844 fou venut al Canal de Castilla, que el va utilitzar de pedrera per a les seves construccions. També durant el segle XIX es va anar perdent el seu valuós mobiliari del qual hom té constància per les cròniques antigues. S’han pogut salvar algunes obres, ara distribuïdes en diverses esglésies, també cal esmentar alguns sarcòfags procedents de l’església i que ara es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona. Les restes del monestir i les terres immediates són de propietat pública des del 1975, darrerament s’hi ha fet excavacions arqueològiques.