El lloc de
Matallana fou adquirit l’any 1181 pel rei Alfons VIII a
l’orde de l’Hospital i aquell mateix any el va cedir a
Tello Pérez de Meneses i la seva esposa els quals
hi van fundar un monestir cistercenc. Aquesta donació es va
formalitzar l’any 1185 i el rei Alfons a més del seu
vist-i-plau, va posar aquesta nova casa sota la seva
protecció. Per portar a terme l’establiment de la nova
casa els fundadors la van oferir als cistercencs de La Crête (Alt Marne), al seu torn fundada des de Morimond. |
|
|
Matallana |
Matallana |
|
Possiblement els primers ocupants del monestir van
utilitzar alguna construcció anterior, de l’època dels
hospitalers o fins i tot anterior a l’arribada
d’aquests. Des d’aquell moment i fins el segle XIII hom
va construir el nou monestir amb la seva església
(aixecada sobre una d’anterior) alhora que aconseguien
aplegar un important patrimoni material, la prosperitat
de la casa podria estar relacionada amb la veneració que
gaudia el cos del seu primer abat Robert, considerat
sant. El monestir fou reformat i va entrar a la
Congregación de Castilla l’any 1515. Les obres de
construcció, reforma i millora de les diferents
dependències es van anar succeint en el temps durant
molts anys. |
Matallana |
|
Amb la
guerra del Francès el lloc fou exclaustrat i saquejat,
la comunitat hi va poder tornar el 1814. Després va
patir una nova exclaustració temporal durant el Trienni
Liberal i la definitiva el 1835. Després de la
desamortització el monestir es va anar deteriorant i va
caure en ruïna, també durant el segle XIX es va anar
perdent el seu valuós mobiliari del que hom té
constància per les cròniques antigues. S’han pogut
salvar alguns sarcòfags procedents de l’església i que
ara es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a
Barcelona. Des del 1975 és de propietat pública i
darrerament s’ha excavat. |
Matallana |
|
|