Aquest lloc d’Aniago era propietat del monestir de Santo Domingo de Silos des de l’any 1135, després de diversos canvis de propietari, el 1376 havia passat a mans de la reina Juana Manuel, esposa d’Enric II de Castella, que amb la voluntat de fundar-hi un establiment jerònim el va donar al monestir de Santa María de la Sisla (Toledo) que va començar la construcció de la nova casa.
Per alguna causa, els jerònims no van arribar a fundar el monestir i el 1382 van vendre el terreny que va acabar com a propietat de Juan Vázquez de Cepeda, bisbe de Segòvia entre 1398 i 1437. Un cop mort aquest, la seva marmessora, la reina Maria d’Aragó (esposa de Joan II de Castella) va donar el lloc als predicadors, que s’hi van estar dos anys, fins que van renunciar a la propietat. Finalment, el 1441, el lloc fou cedit als cartoixans, aquests va adaptar l’indret per a la vida cartoixana, entre altres impedint l’accés a les dependències de la casa i la veneració de la imatge de la Mare de Déu que guardava.
Els nous monjos van arribar de la cartoixa de Sevilla, però no hi va haver bona relació amb els fundadors (Maria d’Aragó havia mort el 1445) els quals no van complir amb el que havien establert i la inestabilitat del lloc es va allargar fins que van rebre protecció dels Reis Catòlics (1469), cosa que va permetre el seu desenvolupament. Malgrat tot, fou una casa modesta, reconeguda per la seva capella reliquiari. Ja al segle XIX, la casa va quedar sense comunitat durant el Trienni Liberal, i el 1835 es va suprimir definitivament, va passar a mans particulars i començava la seva ruïna. S’han conservat alguns elements mobles, dispersos diversos llocs de l’entorn.
Maisons de l'ordre des Chartreux (1916)
- ANDRÉS ORDAX, Salvador; i altres (2003). Monasterios de Castilla y León. Lleó: Edilesa
- BAUDRILLART, Alfred (1924). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 3. París: Letouzey et Ané
- CARTOIXA DE PARKMINSTER (1916). Maisons de l'ordre des Chartreux. Vol. III. Chartreuse de Saint-Hughes (Sussex)
- FERNANDEZ MARTIN Juan José; i altres (2007). La Cartuja de Santa María de Aniago: análisis morfológico y comparativo. Actas del AR&PA 2006
- FLÓREZ, Henrique (1765). Viage de Ambrosio de Morales por orden del rey D. Phelipe II. Madrid : Marín
- LÓPEZ GARCÍA, José Miguel (182). Economía monástica y sociedad rural en Valladolid durante el Antiguo Régimen: la Real Cartuja de Nuestra Señora de Aniago. Revista de Historia Moderna, núm. 2
- RICO, Araceli (2009). Monasterio de Nuestra Señora de Aniago. Argaya, núm. 39
- URREA, Jesús (2018). La Real Cartuja de Aniago. Revisiones y precisiones. Conocer Valladolid
- VALLIER, Gustave (1891). Sigillographie de l'ordre des Chartreux et numismatique de Saint Bruno. Montreuil-Sur-Mer
El monestir és a l'aiguabarreig del Duero i l'Adaja, al sud-oest de la ciutat de Valladolid