Anton van den Wyngaerde (1570)
Es tracta d’un dels monestirs més antics de Medina del Campo, fou fundat abans del 1178 (potser el 1172) per un personatge d’origen francès, Andrés Bocos, que va portar del seu país d’origen les relíquies dels sants Sadurní i Antoni. En la fundació hi van participar els premonstratencs de San Pelayo de Cerrato (Palència). Durant algun temps fou un monestir doble, amb canonges i canongesses, fins que el 1233 es va fundar el monestir de Santa María de los Huertos, on es va traslladar la comunitat femenina. Fou una casa modesta, el 1521 un incendi la va destruir, però encara va mantenir la seva activitat fins al segle XIX, patint els efectes de la guerra del Francès i l’exclaustració, el 1835. Actualment, només es conserva una part de la capçalera de l’església.
- ARIAS MARTÍNEZ, Manuel; i altres (2004). Medina del Campo. Catálogo monumental. Diputación de Valladolid
- BACKMUND, Norberto (1956). Monasticon Praemonstratense. Vol. III. Straubing
- CORREDERA, E. (1973). Diccionario de historia eclesiástica de España. Vol III. Madrid: I. Enrique Florez
- LÓPEZ DE GUEREÑO SANZ, María Teresa (1997). Monasterios medievales premonstratenses. Reinos de Castilla y León. Junta de Castilla y León
S Maria Hortorum
Monestir de Santa María la Real de Medina del Campo
S Maria la Real de Dueñas
(Medina del Campo, Valladolid)
El monestir de Santa María de los Huertos fou fundat a Medina del Campo el 1233 per la infanta Elionor de Castella (esposa de Jaume I fins al 1229) en una ermita preexistent, on es va aplegar una comunitat de canongesses premonstratenques que havia crescut a l’ombra del monestir masculí de San Saturnino, del mateix orde. Molt possiblement, a causa de la poca vitalitat, el 1402 el papa Benet XIII va autoritzar la incorporació de la seva comunitat a l’orde dominic, fundant així el monestir de Santa María la Real.
El 1418 va quedar sota la protecció d’Elionor d’Alburquerque (vídua de Ferran d’Antequera, mort el 1416) que va ingressar a la casa i va cedir a la comunitat el palau que tenia a tocar del monestir, a més d’altres béns. Elionor va morir aquí el 1435, lloc on fou enterrada (malgrat tenir el seu sepulcre al monestir de Poblet). Aquest monestir va patir un greu incendi el 1490 i es va refer completament a començament del segle XVI.
- ARIAS MARTÍNEZ, Manuel; i altres (2004). Medina del Campo. Catálogo monumental. Diputación de Valladolid
- BACKMUND, Norberto (1956). Monasticon Praemonstratense. Vol. III. Straubing
- CORREDERA, E. (1973). Diccionario de historia eclesiástica de España. Vol III. Madrid: I. Enrique Florez
- LÓPEZ DE GUEREÑO SANZ, María Teresa (1997). Monasterios medievales premonstratenses. Reinos de Castilla y León. Junta de Castilla y León
- SANZ, María Josefa (1991). Documentos del Monasterio de Santa Maria la Real de Medina del Campo en la Biblioteca Universitaria de Oviedo. Historia, Instituciones, Documentos, núm. 18
Nuestra Señora de la Esperanza de Valdescopezo
(Medina de Rioseco, Valladolid)
Il·lustració de Semanario pintoresco español
El monestir de Nuestra Señora de Valdescopezo fou fundat el 1429, quan fra Pedro Santoyo va assentar-se en una ermita situada al sud-est de Medina de Rioseco. Aquesta casa va beneficiar-se de la protecció dels almiralls de Castella (la família Enríquez) des de la seva fundació, fins que aquest càrrec fou suprimit el 1705. Va esdevenir un monestir molt important, malgrat que el 1491 s'havia fundat un altre convent franciscà a la població de Medina de Rioseco. Va mantenir-se fins a l’exclaustració, havent patit anteriorment els efectes de la guerra del Francès, després de l’expulsió dels franciscans, el lloc va quedar abandonat. Hi ha constància que el 1848 les restes del monestir havien desaparegut amb la construcció del Canal de Castilla, en el que es va utilitzar pedra del monestir.
- BARRIO MOYA, José Luis (1992). Los dos últimos almirantes de Castilla y sus donaciones al desaparecido monasterio de Valdescopezo en Medina de Ríoseco. Boletín del Seminario de Estudios de Arte y Arqueología, vol. 58
- GARCÍA CHICO, Esteban (1936). La orden franciscana en Medina de Rioseco. Valladolid: Imprenta Castellana
- GARCÍA ESCOBAR, V. (1853). El ex-convento de Valdescopezo. Semanario pintoresco español. Madrid
Tot i que es tracta d’una fundació de la primera meitat del segle XIV, la construcció conservada és del segle XVIII. Després de la desamortització es va utilitzar com escola, i ara és la seu de l’Ajuntament d’Olmedo. L’església es va dedicar a San Pedro y San Julián a causa del trasllat d’aquelles dues parròquies a l’antiga església mercedària.
- BRASAS, José Carlos (2000). Antiguo partido judicial de Olmedo. Diputación de Valladolid
- INSTITUTO HISTÓRICO (1997). La orden de Santa Maria de la Merced (1218-1992). Roma. Instituto Histórico de la Orden de la Merced
El monestir de Santa Clara fou fundat l’any 1408 per Urraca de Guzmán († 1418), de família reial i senyora de Villafrechós, aportant el palau que tenia a la vila i dotant-lo amb altres béns, el que havia d’assegurar el manteniment. L’any 1408, va obtenir del papa Benet XIII la butlla autoritzant l’establiment d’aquesta casa, la fundadora en fou la primera abadessa. El 1410, les mateixes monges van demanar la seva vinculació amb el monestir de Santa Clara de Tordesillas, que va mantenir fins al 1517, quan es va incorporar a la província franciscana.
El 1704 va patir un greu incendi, intencionat, consta que en el segle XVIII es van fer importants obres en el monestir, entre les quals una nova església, amb el seu retaule barroc (1723-1733). En el segle XIX, durant la Guerra del Francès, la casa fou ocupada, després van patir els efectes de la desamortització, amb la pèrdua de les propietats, més endavant, les monges es van veure obligades a dedicar-se a l’ensenyament. El 2021, la comunitat va deixar el monestir per traslladar-se a la ciutat de Valladolid.
- DIVERSOS (2004). Clausuras: el patrimonio de los conventos de la provincia de Valladolid. 3, Medina de Rioseco... Diputación de Valladolid
- PARRADO, Jesús María (2002). Antiguo partido judicial de Medina de Rioseco. Catálogo monumental. Diputación de Valladolid
- SÁNCHEZ, Cayetano; PRADA, M. Fernanda (1996). Reseña histórica de los monasterios de clarisas de España y Portugal. Vol. 1. Ávila: Hermanas Clarisas de España