Convent de San Pablo de Valladolid
Col·legi de San Gregorio / Dominics de Valladolid
(Valladolid, Valladolid)
El 1276, els dominics van establir-se a Valladolid gràcies al suport de la reina Violant d’Aragó (1236-1301), esposa d’Alfons X el Savi, qui va intervenir en la concessió del terreny on es va aixecar la primera casa. Fou la seva successora, María de Molina (1260-1321), qui va agafar el relleu en el patronatge i s’encarregà de la construcció de la primera església conventual, a finals del segle XIII. Joan II, ja al segle XV, es va establir en el palau edificat al costat del convent.
El cardenal Juan de Torquemada (1388-1468), oncle de l’inquisidor Tomás de Torquemada, que havia professat en aquesta casa, personatge molt influent, va renovar totalment l’església a mitjan segle XV. Un altre mecenes fou el bisbe Alonso de Burgos (c 1415-1499), format també en aquest convent, el 1487 va fundar el col·legi de San Gregorio, annex, a més va fer la seva capella funerària en el convent. El 1600, Francisco de Sandoval y Rojas, duc de Lerma (c 1553-1625), va signar un document amb els dominics que el va convertir en el seu patró, amb poder per les grans decisions de caràcter econòmic, a canvi del qual, va intervenir en l’engrandiment i sumptuositat d'aquest.
L’arquitecte i escultor Simón de Colonia havia treballat en la façana de l’església fins al 1502, però l’obra es va ampliar a l’època del duc de Lerma, que també hi va fer la seva contribució. Ja al segle XX, el 1808 la casa fou víctima d’una ocupació de l’exèrcit francès, la comunitat formada per noranta-quatre religiosos (més vint-i-sis a San Gregorio) es va dispersar, mentre el convent i església eren clausurats. Les pèrdues foren importants, l’església no es va poder reobrir fins al 1822. Fou respectat durant el Trienni Liberal.
El 1835 la casa fou suprimida i els frares exclaustrats, en els anys següents, es van perdre les nombroses propietats que tenien fora dels espais conventuals, pel que fa a aquests, l’església va mantenir el culte, mentre que el convent fou convertit en presó, fins que el 1846 es va enderrocar. Ara, del conjunt dominic, es conserva l’església conventual i el claustre del col·legi. Durant la segona meitat del segle XIX van començar les obres de restauració de l’església, que han continuat fins èpoques recents. El col·legi de San Gregorio és la seu del Museo Nacional de Escultura.
Memorias de las reynas catholicas (1770)
Biblioteca Regional de Madrid
Memorias de las reynas catholicas (1761)
Biblioteca Nacional de España
Juan Barcelón (1791)
Biblioteca Nacional de España
Valentín Carderera (1855)
Biblioteca Nacional de España
Frans van den Wyngaerde (s. XVII)
Biblioteca Nacional de España
- MARTÍN GONZÁLEZ, Juan José; i altres (2001). Monumentos religiosos de la ciudad de Valladolid II. Valladolid. Diputación de Valladolid
- OLIVARES, Diana (2022). Du couvent au collège: relations, circulations et conflits entre San Pablo et San Gregorio à Valladolid. Mélanges de la Casa de Velázquez, núm. 52
- PALOMARES, Jesús María (2013). Vicisitudes del convento de San Pablo de Valladolid en el siglo XIX. Archivo Dominicano, núm. 34
- PALOMARES, Jesús María (2015). La sombra alargada del Duque de Lerma sobre el convento de San Pablo de Valladolid. Archivo Dominicano, núm. 36
- PALOMARES, Jesús María (2018). Un convento dominico de Castilla y sus relaciones con la monarquía. La vida conventual y misionera, siglos XIII-XIX. Bogotá: Universidad Santo Tomás
- PÉREZ GIL, Javier (2019). Las bóvedas del Duque de Lerma para la iglesia de San Pablo de Valladolid y la redefinición del proceso constructivo de su fachada. Archivo Español De Arte, núm. 92
Al centre de la ciutat de Valladolid