Dibuix de Ventura Pérez (segle XVIII)
Biblioteca Nacional de España
El convent es va fundar en una època indeterminada, potser durant la dècada dels anys 1220, a Río de Olmos, un indret apartat de la ciutat de Valladolid, tot i que el més probable això tingués lloc durant la dècada dels 1240. La primera notícia clara la trobem en una butlla del papa Innocenci IV del 1246 on consta que els frares estaven bastint una església i altres dependències, molt possiblement mentre ocupaven algunes construccions provisionals.
Sant Enterrament, detall (1540?)
Juan de Juni
Museo Nacional de Escultura
Més endavant, cap al 1250, els framenors van trobar-se amb la necessitat d’instal·lar-se a la ciutat i poder desenvolupar la seva tasca amb més proximitat amb els fidels i evitar el desplaçament continu des del convent a la vila. D’altra banda, també intentaven trobar un emplaçament més adient pel que fa a les condicions ambientals i de salubritat, que a Río de Olmos no eren prou satisfactòries. Un cop triat el lloc on establir-se, situat extramurs de la ciutat, el 1254 van obtenir el permís de l’abat de la col·legiata de Santa María la Mayor, que exercia les funcions episcopals a la ciutat.
D’altra banda, van aconseguir el vistiplau de la ciutat i, sobretot, el suport de la reina Violant d’Aragó (1236-1301) que va col·laborar en la seva construcció. Malgrat això, els problemes no van tardar a aparèixer, sobretot quan els canonges de la col·legiata van presentar la seva oposició amb la finalitat d’impedir la modificació del model organitzatiu eclesiàstic de la ciutat. Això va allargar el procés de trasllat fins que, el 1265, es va poder materialitzar. Fins i tot el papa va intervenir en el conflicte, que no es va tancar definitivament fins al 1275, data en què es va consagrar la nova església.
Sant Enterrament, detall (1540?)
Juan de Juni
Museo Nacional de Escultura
El convent de Valladolid fou un dels impulsors de la reforma observant dintre de l’orde franciscà, hom el considera capdavanter en aquesta qüestió, potser influït per l’existència a la mateixa ciutat del monestir de San Benito el Real, també pioner pel que fa a la instauració d’una vida monacal més estricta. Cap al 1417, els frares de la casa van impulsar l’adopció de la reforma, que ja s’havia experimentat en altres comunitats. La iniciativa va tenir el suport de la família dels Mendoza, que havia influït també en altres convents i participava en les obres de construcció que es feien en aquesta casa. L’adopció de l’observança va coincidir amb la renovació de les dependències i la construcció de noves capelles a l’església, el seu establiment era ja un fet en la dècada dels 1430.
Aquesta casa monàstica va anar guanyant importància en el decurs del temps, ampliant-se fins a esdevenir un grandiós conjunt monumental amb entrada pel lloc que ara és la Plaza Mayor, però tot va acabar en el segle XIX, primer amb la guerra del Francès, que va comportar la seva ocupació, destrosses i un primer enderroc parcial. Després va arribar la desamortització de 1835 que va significar l’expulsió de la comunitat i que l’any següent es posés a la venda, però no es va aconseguir i el convent es va anar enderrocant inexorablement a partir del 1837. Es va salvar poca cosa del seu valuós mobiliari, perdent-se o dispersant-se la major part.
- FERNÁNDEZ DEL HOYO, María Antonia (1985). El convento de san Francisco de Valladolid. Nuevos datos para su historia. Boletín del Seminario de Estudios de Arte y Arqueología, núm. 51
- MARTÍNEZ, Inmaculada (1999). Un retablo para el convento de San Francisco de Valladolid del pintor Manuel Mateo. Boletín del Seminario de Estudios de Arte y Arqueología, núm. 65v
- PÉREZ, Ventura (s XVIII). Historia de la muy noble y muy leal ciudad de Valladolid
- ROJO ALIQUE, Francisco Javier (2005-06). El convento de San Francisco de Valladolid en la Edad Media (h. 1220-1518). Archivo Ibero-Americano, núm. 65-66
- ROJO ALIQUE, Francisco Javier (2006). Los franciscanos conventuales en Valladolid y Palencia (siglos XIII-XV). Los Franciscanos Conventuales en España. Actas del II Congreso Internacional sobre el Franciscanismo en la Península Ibérica. Madrid
- SANGRADOR VÍTORES, Matías (1854). Historia de la muy noble y leal ciudad de Valladolid. Tomo II. Valladolid: Aparicio
El convent ha desaparegut, estava situat al sud de la Plaza Mayor